diumenge, de desembre 11, 2005

sense tu...

"sembla que fos ahir...." em deies.... i quan ho llegia se'm posava la pell de gallina.
realment sembla que fos ahir, i ja han passat dos mesos. i de fet, podria haver passat tota la vida, ja que no tinc intenció de canviar-ho. sembla que fos ahir i no havia estimat mai tant a ningú com a tu. mai havia estimat de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat.

i sembla que fos ahir que parlàvem de si això duraria més del que estava durant, sembla que fos ahir que ens acomiadàvem rient...i després d'aquell petó. i´que fos ahir quan em deies que el primer mes havia passat ràpid.

i sembla que faci anys que vaig començar a abraçar-te pel carrer, que faci anys que t'estimo, que faci anys que ens veiem a cada estona que podem, que faci anys que les nostres mans es troben i les nostres mirades es busquen.

i sembla que mai podré viure sense tu.
perquè t'estimo
t'estimo mil.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic tancat a casa, llegint tot això tan intens i...











m'ha saltat una llagrimeta :-$

es que avui tinc el dia tou!!

OLGA! ha dit...

k duri, k aket al menys te kbell i ara k be livern li nira b i n se l enfredaran ls idees.
Nims!
*Patunets de turró

Underneath ha dit...

jus...

La nostàlgia... però de la bona eh, de la que ens arrenca un somriure... m'agrada...