com?

com s'aprèn a plorar?
com s'aprèn a somriure?
a treure tot el que tens a dins?
com? com?
necessito ajuda....
esperem plorar amb otel·lo tot el que duc a dins....
sinó m'ofegaré amb mi mateixa.

(em temo que el que havia escrit abans no s'ha publicat... merda!)

somnis de vidre

avui millor que no parlem de res
deixeu-me en pau
m'han caigut els somnis
a terra
esmicolats en mil bocins
ara ja no és el cor
és el cap
i ja m'ho deia, que no funcionaria
però en veure-ho...
el pitjor, és que jo em faig mal
però sembla que hi havia algú
amb més il·lusió que no pas jo
en un dels meus projectes
i per la il·lusió
em dona esperances
i em fa mal
molt de mal
tant de mal,
que en dir-li, li he fet mal a ell
i em sap greu
però millor el cap fred, oi?
però ara per ara,
no puc, és complicat...
el cor i el cap anaven junts, epr una vegada
i els somnis, com sempre
es trenquen abans d'arribar a terra.

el món està boig

la gent parla sola
utilitza el mans lliures
la gent canta pel carrer
porta l'mp3 posat
la gent et trepitja i passa
deu tenir pressa
la gent passeja un porc senglar
és un animal domèstic
la gent fa i desfà, i nungú pot dir res

ara bé:

si somrius pel carrer,
ets boig
si plores,
tens una depressió
si t'agafes de la mà amb algú del sexe oposat
sou parella
si t'agafes de la mà amb algú del mateix sexe
també sou parella

a veure, parlem clar

si parles sol,
ets boig,
si cantes pel carrer,
estàs content, si trepitges a algú i no demanes perdó
ets un maleducat

si somrius,
estàs content (encara es pot ser feliç gratis)
si plores,
pots estar trist (pots plorar sense anar al psicòleg)
si vas de la mà amb algú de mateix sexe
POTSER sou parella (es poen tenir amics, eh?)
si vas de la mà amb algú del mateix sexe
POTSER sou parella (la homosexualitat no és una moda, vale?)

doncs això... el món està boig.
i punt.

au, un regalet , o altrament dit, atac de sinceritat!

avui és un d'aquells dies en que m'adono de la real importància d'una amistat com la nostra. un dia d'aquells en que, només de veure't aquest matí he pensat, mira-la, que maja. i no sé com ha anat que no ens hem dit res, i t'he acabat explicant el que realment em preocupava, i hem reflexionat sobre les teues recaigudes i.... i tot dinant pensava wa, m'agrada, és una sensació agradable la de saber que ens tenim l'una a l'altra. no sé com ha anat, suposo que a l'última classe, com sempre, quan has acabat plorant de riure... mai t'havia vist riure tant i m'ha fet molt feliç veure't tan riallera. no ho sé, potser només estic dient tonteries, potser és perquè he dormit poc, però m'adono que sí, que realment t'estimo més del que demostro =)

un petó, (lambdaalphaípsilonroetatetaalpha)

y tu?

no sé si mirarte a la cara
o mirar la goma de borrar
no se si contestarte
o morder el lápiz
no se si hablar
o dejar que hables
no se si...
o mi mente me esta engañando
mundo cruel...

que día mas gris

no aguantaré mañana dos horas de suplicio
alguien puede contarme qué me pasa?

living very lluny

avui he aconseguit parlar amb dues persones que m'estimo molt i que, per sort o per desgràcia ja no són aprop meu. aviat farà un mes que van marxar i un mes i mig que no els veig. viuen als estats units, entre washington i.... bé, on es trobi la notícia. ells eren.... unes persones molt importants per a mi encara que els ho digui poques vegades i que ens veiem tan poc.... ella era.. una de les poques persones que em feia somriure segur cada vegada que ens creuavem pel passadís, i quan el veia a ell teniem una bona conversa assegurada. suposo que és trist que hagin de marxar perquè realment m'adoni de com n'éren i com en són d'importants per a mi. és curiós, però passa i.. realment, em fa bastanta ràbia. com a mínim hem descobert l'skype, i si tot va bé, podrem parlar un cop per setmana, com a mínim, per telèfon. m'ha encantat sentir les seves veus, i sí, realment els trobo més a faltar del que em pensava...
només els desitjo tota la sort del món.....


us estimo molt..

carlota*

preguntes....

massa esperança
pocs somnis
o massa somnis
i poca esperança?

massa confiança
i massa dolor?
o massa dolor
i massa confiança?

sóc com sóc
i no com era?
o sóc com era
i no com sóc?

massa preguntes
i poques respostes
o massa respostes
per poques preguntes?

em sento idiota
perquè sóc idiota
o sóc idiota
perquè em sento idiota?

eh?

a veces le miro..

y solo con mirarle
sonrío
sus ojos tristes
su carita seria
a veces, parece mayor
otras solo un niño

a veces le miro
y solo con mirarle
sonrío
por sus gestos
sus letras
sus caritas
a veces, parece enfadado
otras solo feliz

a veces le miro
y solo con mirarle
sonrío
y no puedo contenerme
y me acuerdo
sus comentarios
sus dibujitos
a veces, no sé que parece
otras si

a veces le miro
y solo con mirandole
me doi cuenta que,
por ejemplo,
tiene la oreja llena de tiza.

vés a prendre pel cul!

PROU!!!! què collons he de fer, eh? què se suposa que em tocaria fer? com he d'actuar, eh? a veure qui és el guapo i el listo, que em diu com merda se suposa que he de tractar a la tia aquesta. però què cony li passa? qui s'ha pensat que és? intento ignorar-la, i tenim merder, intento anar de bon rotllo, i tenim merder.. he d'anar de mal rotllo? què? vaig de bones, i m'insulta a la cara, vaig de males i la faig posar vermella però raja de mi a l'esquena.... a veure, a més a més de ser una subnormal i una egocèntrica té algun altre problema, o què?
ja ho sé, no hauria de parlar així d'algú com ella, i més tenint en compte que érem amigues, però que tingui la barra de dir que la vaig putejar quan va ser ella la que es va dedicar a amargar-me la vida el curs passat ho trobo l'hòstia, vamos. i realment, segons quines coses, prefereixo no haver-les de patir. avui ja l'he deixat amb el moc a classe, si hi he de tornar, no tindré cap mena de dubte. jo no ataco, jo passo mil. però si em busca, em trobarà, i a mi no em farà quedar com una estúpida. sóc massa borde i massa orgullosa per deixar-me trepitjar així com així. vol guerra? doncs primer que es converteixi en un "adversari" com déu mana, i després ja en parlarem. si es vol dedicar a fer-me la guitza, tindrà dos problemes: primer, que a mi no se'm pica tan fàcilment. i segon, és més probable que la faci quedar com una estúpida que no pas que em faci plorar.

serà idiota...
però què dic?
si només és una nena....

ell i ella, o ella i ell

ell de lluny, de blau
ella d'aprop, de vermell
ell d'esquena
ella de cara
ell seriós
ella riu
ell no mira
ella el mira
ell treballa
ella l'observa
també és feina
ell es gira
ella també
ell es posa vermell
ella s'escapa corrent
ell no vol dir-li res
ella no sap què dir-li
ell no s'espera res
ella espera parlar-li
ell camina
ella el segueix
ell la busca
ella el troba.
fins quan?

tinc por...

tinc pànic.
un `pànic profund que em ve de dins
suposo que és perquè tot això m'importa massa
no sé què pot passar
però veig que no me'n surto
tothom confia en mi
tranquil·la, anirà bé
però i si no?
i si no va bé?
què em tocarà, aleshores?
marxaré,
fugiré lluny d'aquí
em tornaré a tancar el el passat
m'obligaré a ser la millor,
potser en una altra cosa
em sento idiota
però és que tinc por,
tanta por,
que ahir sentint els trons plorava.

primer dia...

primer dia
color de nou
olor de llapis
i allò que diuen
nois, ja sou grans
veure que per fi
potser som grans
però és diferent
el tracte amb la gent,
el so del silenci
saber que per fi
les conses canvien
que ens hi hem de posar...
que sinó, no serem res a la vida

no sé si ens fem grans,
però ens ho sembla
i ja hem començat,
la cursa no para
i ara ja,
no hi ha volta de full.

soroll de somnis

soroll
el meu soroll
m'aïlla dels problemes,
de tu i dels records
de tot el que em fas recrdar
i em fas mal.

soroll
de la màquina
la de fabricar somnis
o, si més no,
regals.

espero fer feliç a algú
potser d'aquí a molt de temps
ara només veig somnis
que cada dia es trenquen
i no tinc on agafar-me
perquè si m'agafo em faig mal

potser que utilitzi el soroll
i amb la màquina de cosir
em fabriqui uns somnis a mida.

pulsera de llauna

Fa estona que la miro i em té fascinada. Sembla mentida, que una cosa tan petita pugui donar tan de joc, i quedi tan bé... normalment, la gent les llença a terra, i jo la primera, però sempre havent-hi jugat abans una estona. Sempre m'ha quedat el joc, a-b-c-d.... m? m de.. marc? miquel? marcel?(ai nooo) m....ma...maurici? (nena, maurici? algú coneix a un maurici que estigui bo? ) i després, si la lletra en qüestió no interessa, au, a dins la llauna. Doncs no, hi ha algú, que molt hàbilment les guarda, i en fa petites obres d'art. Aquest algú és una persona sensible, un petit gran osset de peliux... algú a qui s'ha de cuidar molt, perquè és tendre, tan tendre (tiernecito como el pan de leche, sí) i que com sempre repeteixo, se l'ha de cuidar molt. Escric tot això, perquè sé que mai no ho llegirà, i que no li ho sabré demostrar mai, però l'estimo molt i pateixo per ell molt més del que sembla. De fet, no fa gaire temps que el conec, però només de veure'l, em va despertar una simpatia i una tendresa com poca gent. I aquesta tarda, m'ha demostrat que realment, és un sol, i que potser se l'han estimat poc i que tinc ganes d'estimar-lo moltíssim, estimar-lo com a germana, com a amiga, com a mare, com a tot. li ho vaig comentar, que m'agradava, i ell, avui me n'ha regalat una. Tot just fa una setmana que li ho vaig dir, i aquesta tarda l'he trucat per a demanar-li un favor, i a més, em porta un regal. He hagut de reprimir les ganes d'abraçar-lo, i de debò que m'ha costat. Però ell no en sabrà res, i per molt que en parli amb gent que el coneix només de vista, suposo que és difícil d'entendre, perquè el que ell em desperta, i em fa sentir...suposo que és aquella part de mi que més em costa de demostrar, una jo tendra i amb ganes de fer el que sigui per evitar-li el mal a algú que no t'ha demanat mai res.
potser és per això que me l'estimo.

today.. ^^

avui hem anat a parlar amb una persona maquíssima, de debò. ha estat una tarda molt estranya. hem esperat en un banc d'escola gairebé mitja hora, i ens pensavem que no valdria la pena esperar-nos tant, però aquesta entrevista, gravada només en part, ha estat genial. per fi hem vist el somni realitzable. hem pogut veure com funciona, i això ens ha donat encara més esperances i més ganes de tirar el projecte endavant. ara només toca esperar una mica i posar-nos a treballar com boges.


ai, quines ganes!!!


imissuso....

em sento idiota

no sé què em passa. feia molt de temps que no em comportava així. no en parlo, però tot el dia hi penso, em sento idiota, em sento criatura, em sento estúpida i a més, sé que només em farà mal, però el meu esperit suicida em diu que no abandoni.... avui he aconseguit el que em faltava.... si ara no hi puc parlar, o no em contesta, potser desistiré. potser desisteixo, potser me n'oblido, fins que qualsevol d'aquelles cançons me'l recordi, fins que se m'escapi l'expressió que repetia cada dos minuts fins que torni a veure les fotos i enyori la millor setmana de l'estiu, a menorca...

ahir vaig acabar somniant que el tornava a trobar passejant el gos... m'estic tornant boja?

per què em complico tant la vida, eh?

liechtenstein i les preguntes idiotes.

ara he pensat, va, posa't a escriure, i no he sabut què posar. bé, la veritat és que jo no tenia cap intenció de posar-me a escriure, però tinc una companya de taula, e casa i de vida... bé, me mare, que vol que escrigui alguna cosa, que sinó no té res per a llegir i s'avorreix, doncs au, la nena a escriure.
no sé què escriure, ni què explicar-li, és el problema de no tenir secrets... doncs... es que estic en una de les meves fases de bloqueig creatiu, és a dir, tinc ressaca, tinc son i aquest cap de setmana no m'ha passat res especialment rellevant, si no tenimen compte, per exemple, que ahir els estimats treballadors de (eta eta eta) barcelona neta, em an mullar els peus amb l'aigua (això sí, reutilitzada) que fan servir per a netejar els carrers. per cert, jo em pregunto, aquesta gent, son funcionaris?no ho sé, però estaria bé saber qui paga els sous a la gent que es dedica a netejar-nos la merda.

sapabepeu quepe? quepe epem depedipicaparepé apa paparlapa apamb epel ipidipiopomapa depe lapa pepe. qui va ser l'inútil que se'l va inventar, aquest idioma?
moc le ed ralrap led séver, quina estupidesa, oi?

no ho sé, tinc un dia idiota, faig coses idiotes (m'he vessat una cocacola al damunt, per exemple), dic coses idiotes (quien ha metido gol? sabes los de liechtenstein? pues los otros) i... ric de coses idiotes (per exemple, d'un videoclip d'un home anomenat don marclisdnirfrergjbgb (un nom indexifrable, vaja)) és el que tenen les tardes al dobla. aquí adjunto un mapa de liechtenstein epr als interessats en la matèria.
apa maroma meua estimada, ja tens material per a riure una estoneta.