ets dalt de l'avió. el trajecte sembla que s'ha d'acabar d'un moment a l'altre. ets molt amunt, i de cop, comences a sentir a la teva gent molt lluny, en veu molt baixa. les coses sembla que no se sentin del tot, les paraules es confonen. et trobes cada vegada més sola, i la por t'ataca. realment estàs preparada?tu no ho penses... potser sí, però t'has d'enfrontar a l'avió i a tu mateixa. podràs pilotar-lo?
ara ja has vist que amb l'avió tu sola no pots. només et queda una sortida. saltar amb el paracaigudes. i si no s'obre? i si caus i et mates, directament? no seria millor esperar?
de cop, només en sents una, de veu, l'última a apagar-se, i et crida fes-ho, t'espero a baix.
has de saltar ja, si no vols estavellar-te. i no tens temps de mirar si el paracaigudes funciona o no. la decisió ja està presa, i ho fas.
jo ja ho he decidit, i tu què? saltes?
un per a tu, cordonera, aplica'l
=) jtm
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Perdó per l'"off topic", però he sabut que "Coltells", d'Enric Casasses, ha arribat a la biblioteca de l'escola. Ja ho saps.
La cordonera decideix saltar!!!!
Mira que ha arribat a saltar des d'avions, avionetes i fins i tot de simples i fràgils hèlices, algunes vegades ha estat dolçament acollida per algú, d'altres ella soleta ha sabut caure amb els dos peus junts i ferms, d'altres ha mig ensopegat, d'altres ha caigut de cul i tantes d'altres s'ha estavellat contra el terra de morros i esmicolant-se en mil bocins. Però si ho ha fet és perquè ho ha sentit i mai no se n'ha penedit, de fer allò que sent. Mai. Hagi estat la caiguda com hagi estat. Tant li feia la por, la gent i les conseqüències. Saltava.
Però ara sembla que la cordonera hagi pujat dalt d'un avió estrany, que la paralitza, que la reté segrestada allà dalt, envoltada de nuvolets com a coixins. Comoditat? Por? Vergonya? Mira cap a baix i té vertígen de qui i què es podrà trobar. A ella li és igual caure. Però... què pensaran els demés?
La cordonera acaba de decidir que saltarà. Els demés? Els demés ja tenen el seu avió. Els demés ja tenen els seus núvols i els seus terres. Oi? Va a buscar el seu.
Puja al següent vol, pilota i quan el viatge hagi acabat, saltarà. I tant que saltarà! Cordons!
Mil petons i mil gràcies emocionades, cordonera. ;-)
plonger dans l'eau et après nager.....
Publica un comentari a l'entrada