ja no puc
ja no puc anar pel carrer sense somriure
ja no puc mirar-me al mirall sense buscar-me els ulls
ja no puc parlar sense pensar
ja no puc cridar
ja no puc parlar amb ell i veure que no m'entén
ja no puc discutir, m'hi jugo massa
ja no puc xerrar i després criticar
ja no puc desdir-me de les promeses
ja no puc renunciar a donar consells
ja no puc deixar de ser jo mateixa
ja no puc cantar sense pensar en si em senten
ja no puc deixar de mossegar-me els llavis quan hi penso
ja no puc deixar de mirar-te als ulls
i perdre-m'hi.
i sabeu, el millor és que m'encanta =)
dijous, de març 09, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
ooo... que bonic...
em sembla que ja sé per què l'àlvaro ja no deixa comentaris...juju
per cert,
ja no puc enfadar-me amb tu ni 10 minuts! ;)
patunitus!
munik el text
=) so happy!
que jo no deixo quèèèèèèè? x'D
aix, que bonic...
(el text, no el comentari)
en fi, no estic inspirat.
Vaig a estudiar.
Apa.
Adeu.
Jo SI que deixo comentaris!
Publica un comentari a l'entrada