ei! et trobaré a faltar, quan marxis. trobaré a faltar que ens tanquem a la cuina cada dia, que m'esbronquis perquè arribo tard, que em facis passar mals moments i que ens morim de riure per xorrades. trobaré a faltar els comentaris del blog, que em facis veure coses que no vull veure, que em controlis a l'hora de menjar i que em facis fora de la teva habitació perquè vols dormir. t'enviaré missatges i parlarem per telèfon, però ja se sap, que no és el mateix. encara no has marxat i ja tinc ganes que tornis, que m'expliquis tot el que heu fet, de veure les fotos i recordar quan hi érem nosaltres, allà, de passar-ho bé i de quedar-nos afòniques de tant parlar.
només t'escric perquè en tinc ganes, perquè no hem xerrat prou avui, perquè m'has dit que estic molt callada.... potser sí, però és que t'enyoraré....
petonets....
3 comentaris:
apunta tot el que em vulguis dir, i m'ho expliques si em truques ens sortirà molt car!!!!
jo també et trobaré a faltar, o no???
;)
Ai que macu snifff...
Tan de bo tothom tingues tan bona relacio amb les mares... en fi, que hi farem x'D Hi ha mares i mares
va, ke només és una setmaneta! d mentre et keda ton pare...ujum callo x'D
pro ja saps k tespera un kp d setmana mogut..! juju
Publica un comentari a l'entrada