no sé què em passa. feia molt de temps que no em comportava així. no en parlo, però tot el dia hi penso, em sento idiota, em sento criatura, em sento estúpida i a més, sé que només em farà mal, però el meu esperit suicida em diu que no abandoni.... avui he aconseguit el que em faltava.... si ara no hi puc parlar, o no em contesta, potser desistiré. potser desisteixo, potser me n'oblido, fins que qualsevol d'aquelles cançons me'l recordi, fins que se m'escapi l'expressió que repetia cada dos minuts fins que torni a veure les fotos i enyori la millor setmana de l'estiu, a menorca...
ahir vaig acabar somniant que el tornava a trobar passejant el gos... m'estic tornant boja?
per què em complico tant la vida, eh?
dilluns, de setembre 04, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Te la compliques perquè tens 16 anys i perquè si no la vida seria avorrida xD.
I respecte al noi aquest, el tornaras a trobar perquè moltes vegades els somnis es converteixen en realitat , encara que no ens n'adonem.;)
A vegades, renuncie'm a les respostes més senzilles... però jo tampoc sé per què...
Publica un comentari a l'entrada