tinc pànic.
un `pànic profund que em ve de dins
suposo que és perquè tot això m'importa massa
no sé què pot passar
però veig que no me'n surto
tothom confia en mi
tranquil·la, anirà bé
però i si no?
i si no va bé?
què em tocarà, aleshores?
marxaré,
fugiré lluny d'aquí
em tornaré a tancar el el passat
m'obligaré a ser la millor,
potser en una altra cosa
em sento idiota
però és que tinc por,
tanta por,
que ahir sentint els trons plorava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tinc la certesa absoluta de que t'anirà bé... te'n sortiràs i tindràs el que vols... per bé o per mal...
No t'oblidis dels amics, eh?
les coses que importen no es deixen a l'atzar. no ho has fet mai. la teva autoexigència et fa patir més del compte. controla-la!!!
T'anirà, no pateixis.
No t'oblidis de la family, tampoc, eh?
Publica un comentari a l'entrada