pensaments d'avi.

el món canvia, i massa depressa pel meu gust. la gent ja no té valors, aquests joves ja no són el que eren... semblen frases d'avi, però va de debò. les coses canvien, i és que HAN de canviar, però la gent ja no tè valors... a ningú li importa res, ni del que li passa a ell ni al veí del costat menys... hòstia quina ràbia!
i els joves, els joves ja no són el que éren...ahir dinava amb una colla de nens de 5è de primària (10 anyets): no saben menjar, t'insulten a la cara, pets i rots a la taula tants com vulguis, el menjar a la boca sense tallar i la boca gairebé dins el plat, demanen les coses a crits i sense educació... redéu! això fa fàstic, fa pena i fa vergonya. després d¡'unes quantes mirades d'odi, la laura i jo vam aconseguir que el menjar acabés tallat (mínimament), que demanéssin les coses siusplau... i poc més. però això no els ho ensenya ningú, i aquesta vegada no en puc culpar a l'escola. al menjador, hi passem tots, gairebé 800 persones, i no poden estar controlan com i quan mengem. això és feina dels pares, però és clar, ells no ho faran... realment, el pares d'ara es pensen que no s'han de preocupar pels seus fills, que ja ho farà tot l'escola?
espero no ser mai una mare com aquestes... a mi em fa vergonya, però probablement, ells ni se n'adonen....i el pitjor, és que aquesta gent, algun dia seran adults que podrien acabar, per exemple, de pesidents del govern. (tot i que ben mirat, el bush no sap lletrejar i presideix un estat... ja se sap)

reflexionem-hi, siusplau, reflexionem-hi.