a veure si això funciona..

i puc enviar-te un mail decent per dir-te que t'estimo. dons res, hora d'educació fisica i jo a la biblio, ja he estudiat una miqueta de llatí i.. només puc fer el treball de filo, però no el puc guardar a l'ordinador així que el faré entre les 6 i les 7.. i espero tenir-ne prou...
de fet, jo voia explicar-te el que dèiem amb la marta aquest estiu quan intentavem imaginar-nos l'una el futur de l'ltra.
jo li deia a la marta que ella... bé, la imatge que em venia al cap era la següent:
la marta entra a casa guapissima, un pis prou gran a barcelona, va de negre, molt seriosa i somriu qun mira al seu marit, es posa les arracades i li diu
-carinyu acaba de posar els nens al llit, que la cangur ja està aquí i farem tard al sopar
ell, tot manso li contesta
-si amor, ja està, nem
ella em preguntava com era el seu marit, i jo li deia, que per sobre de tot era un home bo, un home pacient i que l'estimaria molt.
ella em deia, que la meva vida seria diferent. que em veia vivint en un pis, fent una vida una mica més tranquil·la que la d'ara, no morintme de gana però tampoc forrada de calers, que seria feliç que seria.....

i aquesta, aquesta és la imatge que em feia jo, o la història que vaig crear a partir del que em deia ella

veig veig... un pis no gaire gran, però ple de colors. desordre ordenat com el dels catàlegs de l'ikea, un habitació blanca, només una, amb un llit enorme. veig... una habitació amb un llit de nen plena de joguines i una altra amb un bressol, amb dibuixos a les parets... veig.... veig una nena i veig un nen, sé que em parlen, però no els entenc. i llavors hi ha un menjador o alguna cosa semblant i hi ha algu assegut d'esquenes, treballant en una taula amb un portàtil i tinc una tassa a les mans. la deixo al costat del portàtil, m'assec a la seva falda i em fa un petó ( a l'orella) i ve la nena, que diu que el petit s'ha posat dret, que què ha de fer.. pobreta, només té tres anys i el petit s'ha aixecat de sobte.....i vaig buscar el petit, i de sobte tot és una festa. el portàtil queda oblidat, el que hi ha dire la tassa es refreda i tant és, perquè el petit ja camina i sa germana l'ajuda a caminar.
i de cop, sé que só molt feliç, que tot això em fa molt feliç i que seré feliç....


i ara, endevina.... com es diu la nena?

t'ztm