por

por de ser jo mateixa. por de créixer. de fet, por de créixer massa depressa. de no saber, no voler o no poder. de no entendre. de no donar el mateix que rebo. massa por. por de no voler i de voler i doldre. ara vull, abans... abans no sabia si volia o si volia voler. però el món està fet d'indecisos, com jo. i tinc més dubtes.

voler ajudar més i deixar passar, finalment. i veure que ajudes. i ara, ajudar més o simplement, esperar? potser esperar.

voler ajudar i demanar si necessita ajuda. i veure que manca la resposta. diuen que no volen ajuda, i veus que és un no, però que en el fons és un sí.

llavors, la indecisa sóc jo, o aquells que m'envolten?

no canvio

no canvio res del que diré per res del món. no canvio mai de la vida un cap de setmana com aquest. no canvio mai de la vida, una nit com ésta, no canvio mai de la vida sortir i perdre tants metros seguits, no canvio mai de la vida plorar dins un taxi, no canvio mai de la vida una abraçada després d'aquella conversa, no canvio mai de la vida que em doni la mà quan em fa falta, no canvio mai de la vida el labavo després de la curva, no canvio mai de la vida que m'aixequin a coll al carrer, no canvio mai de la vida una topada com aquella, no canvio mai de la vida tenir agulletes de saltar, no canvio mai de la vida demanar al papa el que no es demana, no canvio mai de la vida la pluja sobre la seva cara, no canvio mai de la vida riure quan no s'ha de riure, no canvio mai de la vida conèixer a qui volia conèixer, no canvio mai de la vida fer explotar una ampolla de refrresc, no canvio mai de la vida veure la vida oblidar la seva mort. no canvio mai de la vida i per res del món la meva vida.

gracies a tots per formar-ne part

créixer

créixer.... créixer i no canviar. realment, sumar un any més canvia alguna cosa? també té gràcia que em pregunti això a falta de pocs minuts per a estrenar un nou any de vida. però realment, serà un any sencer? el dia del meu naixement serà el més important per sempre? espero que mai no sigui aixi.
per a una mare, el més important dels dies és el dia del naixement o del re-trobament amb els seus fills. algún dia seré mare per poder-ho celebrar.
per a un artista podria ser el dia que va començar a triomfar. espero poder ser artista per a celebrar-ho.
per a algú que estima, el dia més important és el dia en que va conèixer al seu estimat. espero estimar tant per a poder-ho celebrar.
per algú que escriu, el dia a celebrar és cada vegada que escriu alguna cosa. hauria de celebrar alguna cosa cada dia?
espero celebrar, celebrar si celebrar és viure, viure com avui i com ahir i fer un demà millor. créixer i celebrar-ho cada matí quan et lleves, amb la teva gent i amb els que no ho són. amb tothom.
i es que créixer no vol dir desconfiar, pensar que la vida és molt dura i tenir milers de responsabilitats. créixer és tornar a ser petits per un moment, petits perquè ja som més grans. i estimar, i confiar i riure, riure molt i plorar de goig o de gràcia, o de pena si tenim temps. però créixer i créixer de debó, creixem cada dia.

i si avui fa 15 anys que vaig néixer i no ho puc celebrar amb tots, ja ho celebrarem, que cada dia hi ha un motiu, i el meu motiu és que us estimo.

l'estrella

Vet aquí que una vegada, va néixer una nova estrella. Ella no ho sabia, però ja estava tot pensat. Seria el que li tocaria, no decidiria res. El seu futur estava marcat i predestinat, però ni tan sols això ho havia decidit el destí. Ella depenia del destí d'algú altre. Algú molt poderós anomenat egoísme. algú que controlava els diners, el poder i el món.
L'estrella va crèixer, poc a poc i cada vegada veia com se li acostava el moment. La preparàven com si ella no sabés res, com si hagués de ser una mena de sorpresa, però ella n'era plenament conscient. L'egoísme la perseguia silenciosament des d'una mica més enrere i controlava tots i cadascún dels seus moviments.
Un cop va haver crescut suficientment, l'estrella va ser presentada en societat i va començar a fer guanyar diners a l'egoísme. L'egoísme llavors, va començar a tractar-la com mai ho havia fet, i quan ella intentava explicar que no l'estimava (no intentava fer-los creure que l'utilitzàven, ja sabia que no se'n sortiria), la resta de la gent la tractava de boja.
-Que no veus que només fa que desfer-se en atencions per a tu, bonica?, Que no te n'adones que aquest home només vol el millor per a tu?-

L'estrella no desesperava. Tan sols esperava. Esperava el moment perquè de cop, un dia va veure la llum:Esperaria a deixar d'importar, a que nasqués la propera estrella i seguís el seu curs. Perquè hi havia milions d'estrelles que volien ser ella i ella només volia ser normal. Brillar quan vulgués, però brillar, i somriure, i preocupar-se per tonteries. I ser feliç.

*l'estrella volia ser estrella, però estrella entre els seus. *

dubtes existencials

Dubtes i dubtes i per moltes voltes que donis sempre arribes a la mateixa conclusió, és a dir, a no-res. Res de res. Res és el que semblava, les coses es compliquen quan tot semblava fàcil i meravellós. I llavors penses, i ara què he de fer? Aleshores dubtes, començes a dubtar i dubtes i dubtes, i demanes ajuda i encara dubtes més. I com més dubtes i més ajuda demanes el dubte creix i creix encara més. I de cop, mentre dubtaves t'adones que ja ha passat tot. Que tot allò que et plantejaves no era res més que una tonteria, perquè el temps ho arregla tot. I que si havies de dubtar per alguna cosa, ja la solucionarà el temps.

El temps ho cura tot, i no fa falta ajudar-lo

així sóc jo

que com sóc? sóc... ei a veure, algú m'ajuda una mica? com diríeu que sóc jo? nono, així no. de debó creus que demano massa coses? em consideres pesada? gràcies home gràcies... ei, tu també penses que sóc mala persona? ah bé, si em trobes simpàtica ja em quedo més tranquil·la. I ella què hi diu? que sóc inquieta.... sí, això sí que ho sóc. però que de vegades ho sóc massa... sí, també té raó. escolta'm, digues a aquesta noia que vingui a definir-me ella, que jo no m'aclareixo sola. com diria que sóc jo? doncs.... impacient, curiosa, una mica mandrosa per segons què...ah sí, i també un xic pesada quan vull, però d'aquesta manera aconsegueixo les coses-qui no plora, no mama!-.
així doncs...gràcies per l'ajuda!

*aquesta sóc jo*