que com sóc? sóc... ei a veure, algú m'ajuda una mica? com diríeu que sóc jo? nono, així no. de debó creus que demano massa coses? em consideres pesada? gràcies home gràcies... ei, tu també penses que sóc mala persona? ah bé, si em trobes simpàtica ja em quedo més tranquil·la. I ella què hi diu? que sóc inquieta.... sí, això sí que ho sóc. però que de vegades ho sóc massa... sí, també té raó. escolta'm, digues a aquesta noia que vingui a definir-me ella, que jo no m'aclareixo sola. com diria que sóc jo? doncs.... impacient, curiosa, una mica mandrosa per segons què...ah sí, i també un xic pesada quan vull, però d'aquesta manera aconsegueixo les coses-qui no plora, no mama!-.
així doncs...gràcies per l'ajuda!
*aquesta sóc jo*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
alo! I les coses bones on te les has deixat??? Va noia! Modèstia a part, que tu que en tens de coses bones, ja en pots fardar ja!! jajajja! La meva opinio diu: tens algo especial... saps veure el que passa sense necessitat de que et diguin res! I saps que? Això es estupenda perque sovint quan una està fotuda les paraules sobren i ajuda molt que sapiguen el que et passa amb tan sols mirar-te als ulls. Crec que això i un cullo de coses mes tens de bones! X cert... perdo per no ser tan transparent com desitjaria...
Publica un comentari a l'entrada