Dubtes i dubtes i per moltes voltes que donis sempre arribes a la mateixa conclusió, és a dir, a no-res. Res de res. Res és el que semblava, les coses es compliquen quan tot semblava fàcil i meravellós. I llavors penses, i ara què he de fer? Aleshores dubtes, començes a dubtar i dubtes i dubtes, i demanes ajuda i encara dubtes més. I com més dubtes i més ajuda demanes el dubte creix i creix encara més. I de cop, mentre dubtaves t'adones que ja ha passat tot. Que tot allò que et plantejaves no era res més que una tonteria, perquè el temps ho arregla tot. I que si havies de dubtar per alguna cosa, ja la solucionarà el temps.
El temps ho cura tot, i no fa falta ajudar-lo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Els dubtes no existeizen ma charlotte, serien dubtes si no en sapiguessim les respostes, però crec que ja saps on es troben totes les respostes a allò que tu en dius dubtes. I quan la trobes, la resposta, t'envaeix una calma tan agradable que no triga gaire en esvairse perque un altre "dubte" t'esta burxant...jejeje. M'encanta com escrius!
Publica un comentari a l'entrada