por de ser jo mateixa. por de créixer. de fet, por de créixer massa depressa. de no saber, no voler o no poder. de no entendre. de no donar el mateix que rebo. massa por. por de no voler i de voler i doldre. ara vull, abans... abans no sabia si volia o si volia voler. però el món està fet d'indecisos, com jo. i tinc més dubtes.
voler ajudar més i deixar passar, finalment. i veure que ajudes. i ara, ajudar més o simplement, esperar? potser esperar.
voler ajudar i demanar si necessita ajuda. i veure que manca la resposta. diuen que no volen ajuda, i veus que és un no, però que en el fons és un sí.
llavors, la indecisa sóc jo, o aquells que m'envolten?
2 comentaris:
Tan recargolada com el primer dia i a la vegada tan tu com sempre. La por tan sols és una il·lusió, perquè si mires en el fons del teu cor veuràs que, quan trobis la resposta a l'enigma aquesta por et farà riure. Mai tinguis por de ser tal i com ets, perque ets fantastika i posaria la ma al foc i no em cremaria que ningú sobre la faz de la terra ha desitjat algun cop que canviis.
Gràcies pels comentaris, m'han posat molt contenta! Molts patunets ma charlotte, ta petite fille et diu na nit amb estrelletes espurnejants als ulls. Molts patunets!
Algú va dir que si podem fer feliç a una persona, ho hauriem de fer de totes maneres. Quan hi ha amistat, sobren les paraules, no has de mirar pel que dius perquè saps que t'altre t'entendrà. Si creus que algú necessita ajuda, si tens la sort de ser de les que senten els crits ofegats als colls de la gent, no dubtis. Si algú necessita ajuda i li dones la mà, mai se n'oblidarà, si mereix la pena.
Tots som indesisos, ningú s'en salva, i tothom necessita l'ajuda d'algú. la questió es: sabrás quan donarla?
Publica un comentari a l'entrada