mira, no et queixis, que com a mínim passes de calamar
de calamar.. i de passable
de passable, i de tio OK
de tio ok... sí, i de mono també
llavors tenim l'encantador....
aquell qui és atractiu
el que està bo....
i l'altre.
per cert, d'aquest últim, encara no n'he trobat mai cap... serà qüestió de seguir buscant.
en fi, porto una paranoia brutal, però ja se sap, quan no es passa de calamar.... el calamar, vuelve al mar
=)
i'm happy, so happy, so so happy.. but i need you.
jtm
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
doncs si... un pel paranoica si q tas. dons apa... q no sigui cansada la busqueda, ja te dic jo q en el nostra cas crec q no ns compliquem tan la vida. nem un pel més a saco... però b!! vosaltres tmpoc no us qdeu massa enrere... ¬¬ jejeje
enga pitufa!
Salut!
aket era el bernat? el salut nmes es seu xD xD
no pillo les teves paranoies, de fet no pillo mai re xD
kedarà en la incògnita
estàs motivant el suicidi colectiu dels calamars?
que nazi, no?
ai, ara he semblat de sants x'D
Publica un comentari a l'entrada