Amb la boca plena de sucre picava a la porta. després d'haver demanat permís cinquanta vegades potser, havia aconseguit que em deixessin entrar a la teva habitació. no podia obrir el llum, no podia fer gaire soroll, havia de ser una sorpresa. sabia que un cop t'haguessis llevat, res tornaria a ser com abans, la casa s'animaria i s'ompliria de color i sobretot, de molt de soroll. de la teva mà vaig rebre la primera estelada, vaig sentir mar i cel, i gossos.
Quan havia aconseguit entrar a l'habitació, m'acostava al teu llit, lentament. primer et buscava les mans, i la cara. després, localitzava les cames i la panxa. m'enfilava damunt del llit i no parava de fer-te pessigolles fins que et cansaves de fer-te l'adormit i t'hi tornaves.
Amb la boca tacada de cafè t'he dit que no era veritat, que sí que t'estimava de petita igual que t'estimo ara i m'has intentat abraçar igual que abraçes al teu fill. no sé si algú entendrà mai el que sentia llavors i el que sento ara.
Només espero que l' Iu pugui venir a despertar-me algun dia amb la boca plena de sucre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
so sweet!!!!!!!!!
és molt maco però a qui va dirigit? m'agraden les teves descripcions amb el café, últimament tot és café..juju
per cert, ara =)
=) so happy!
Publica un comentari a l'entrada