m'han demanat la lluna i no he sabut dir que no.
la lluna, la lluna en un cove
la lluna i la pruna
les meves llunetes
la meva arracada
la giralda de sevilla
la lluna la lluna
la lluna en un cove
la lluna i la pruna
la lluna dins l'aigua
reflex de la lluna
el conte dels indis
quan érem uns nens
la lluna punxada, com una pilota.
demana la lluna.... doncs que demani.
jo no sé dir que no, i de la lluna, em sembla que en sé una mica
per això sóc una llunàtica, no?
jtm
dilluns, de març 27, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
La lluna és la lluna? O no és la lluna? aiai XD ai ai kom em pika la curiositat, la lluna la pruna, pilota desinflada? punxada pel punxo den pinxo i en panxo? Espero que a la panxa no, i espero no estar pensant el que no és perquè quedaré malament xD x si de cas, jo no soc ningú, soc anònim x'D
quina lluna!!!!!
Comentaris simultanis x'D
No demanem la lluna, només demanem la independència. Si ja has donat la lluna, no et costarà oferir ens la independència?!
Posi'm 200 grams d'independència i 10 de llibertat que aquest vespre tinc convidats a sopar i els vull oferir el millor dels àpats!
Bon profit.
De postres gelat d'amor que va bé per digerir!
juer....
vei q la resaca del frikisme del dissabte passat encara dura... pro q qedi clar, q aqui no hi ha cap llunatic pessimista i tarat com jo!!!
per cert, billy guardem un plat per mi q jo tmbe vull venir a sopar... la cosa pinta mu b!!! ;)
enga salut i bon profit!!
Bernat R.
d'acord am el billy ;)
no sé que passarà, només sé que serà alguna cosa gran..et recorda?
La LLUNA...
El millor mirall per l'ànima. Però la millor lluna és la que tots portem dins. Només cal que ens atrevim a donar-li llibertat...
Una lluna plena de petons.
Publica un comentari a l'entrada