com s'aprèn a plorar?
com s'aprèn a somriure?
a treure tot el que tens a dins?
com? com?
necessito ajuda....
esperem plorar amb otel·lo tot el que duc a dins....
sinó m'ofegaré amb mi mateixa.
(em temo que el que havia escrit abans no s'ha publicat... merda!)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Suposo que te n'ensenya la vida...
Vull dir, que no cal saber-ne, que quan necessites fer-ho, o fas, i prou.
Només t'has de trobar a tu mateixa.
Prefereixo una felicitat fugaç que un art solitari i etern...
m'has comentat just quan stava publicant...
No ho sé. Però diria que... no fent-te por de treure-ho.
Sempre he pensat que quan volem plorar però no ho fem i diem que no podem, en el fons som nosaltres mateixos els que ens ho prohibim, aquesta por a plorar massa, a patir i sentir-nos desolats, desemparats, tristos... Però a vegades no hi ha més remei, això és el que sentim, i cal treure-ho.
I si comences per escollir aquella cançó que de segur t'arrenca les llàgrimes? Poc a poc...
Una forta abraçada.
P.D: tens una bústia de ciber-correu per si vols deixar-hi una quantes llagrimetes...
tot s'apren fent-ho. plora, ajuda't de records, música, olors,...persones. tens el cap que controla i regula, deixa'l fer una mica, no ho vulguis fer tot amb el cor.
si vols plorar a la meva espatlla?
Publica un comentari a l'entrada