els deu fer por pronunciar aquesta paraula
jo només volia dir-li que l'estimo
que ho faré sempre encara que no hi sigui
que sempre el recordaré amb gust de tomàquet
que sempre el recordaré amb olor de coca de crema
que sempre el recordaré amb ulleres digitals
només volia dir-li que l'estimo
i li ho vaig dir, i li vaig fer pessigolles als peus
perquè l'estimo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
li ho podràs tornar a dir ben aviat.
I, de fet, li pots dir sempre que vulguis. La gent a la que estimem mai se'n va del tot, tot i que ja no els puguem veure, tot i que ens sembli que ja no hi son, que son massa lluny per poder dir un simple T'estimo, jo crec que sempre formen part de nosaltres mateixos. La gent que marxa sempre deixa emprenta en nosaltres.
Un peto!
Publica un comentari a l'entrada