dilluns, d’abril 03, 2006

but ma, why he's so....

perquè és tan tot?
tan guapo, tan simpàtic, tan intel·ligent, tant dolç, tan dur, tan dolent, tan seriòs tan divertit tan...
si fossis al meu costat em diries que es tan tan tan com una campana. però ets lluny i no t'he pogut explicar que des que vas marxar cada dia l'estimo una mica més. una mica més cada segon. i tenies raó quan em deies que aquesta vegada potser no m'equivocava, i ara sé que no m'equivoco. intento explicar-te com em sento i no puc, però és que em costa molt. seria més fàcil si em veiéssis brillar els ulls, i t'asseguro que brillen, ma, brillen. i t'enyoro ma, t'enyoro molt. enyoro xerrar amb tu, però sé que estàs bé i que et cuiden. avui dormiràs a la locanda, quina enveja... ja t'ho canvio. i dijous ens veurem, encara no sé a quina hora arribes, però avui ja demanaven per vosaltres. em vindràs a veure ballar?potser em veuràss brillar els ulls, llavors. tornaré a ballar amb el monda, a veure si es pot. si no arriba tard, és clar. i .... ai, ma, és que em sembla que cada vegada que em poso a escriure escric per a ell i sobre ell i... és que em costa tant no escriure-li quan és ell qui em fa feliç!
tan tan tan
ma, és tan tot que a voltes espanta.
però, què vols que et digui... m'encanta!

I miss you, ma

jtm