Em trenco, em trenco per dintre.
em trenco quan em faig mal, quan em fan mal.
em tranco quan no em deixen parlar, quan em callen.
em trenco quan no em respecto, quan no em faig respectar
em trenco quan no callo, quan no em faig callar
em trenco quan no parlen, quan no els faig parlar
em trenco quan no em parlen, quan no em fan parlar
em trenco quan no em miren, quan no els vull mirar
em trenco quan no m'obliguen a mirar-los, quan no volen que els miri.
em trenco quan no em trenquen, quan no em trenques
em trenco, em trenco per dintre.
suposo que això seria el que en diuen "desgarrar-se las entrañas". em fa por dir-ne així, però avui m'han trencat, i no he pogut guanyar-los amb la meva arma de paraules. potser els silencis poden ajudar-me una mica a partir d'ara, no ho sé, serà qüestió d'intentar-ho.
dimecres, de març 01, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
serà qüestió d'anar a comprar superglu...
no et sulfuris, és enano...
Publica un comentari a l'entrada