la veïna del segon

Durant anys, vaig pensar que era una bruixa, i per això l'evitava sempre que podia.
La veïna del segon sempre m'ha intrigat bastant. Primer, per la seva aparença física. És tota blanca de pell, va perdent cabell i vesteix de forma molt i molt elegant, se la veu infnitament rica però no ho intenta mostrar. És una senyora rica de les d'abans, amb certa classe.
I també per la seva manera de moure's i de ser. Té un fill amb cara de ruc i el tracta com si fos un nen petit, i a la seva filla la té amb molta consideració. i amb el seu nét hi té una relació extranya.

Però el més curiós és que tot això ho he anat descobrint a través de converses d'ascensor, d'aquestes curtes i que semblen no aportar res i no servir per a conèixer a la gent. Doncs mireu el que he descobert d'aquesta dona.

I ara, ara fa un temps que ens trobem a l'escensor cada dia. fem uns horaris similars i quan entro a casa ja em ve a obrir. La veritat és que no em molesta, tot al contrari, després de tants anys de considerar-la una bruixa ara em sembla una velleta afable. Em fa gràcia trobar-la a l'ascensor cada dia.

sí, definitivament, em cau bé la veïna del segon.