tannaka

un llamp sense so
com fan tots els llamps del món
caurà damunt meu
sense poder fer-hi res
avui no em farà mal


res no em fa mal avui. tinc els ulls secs.

bubble

escales o ascensor?
l'ascensor és més ràpid.
porta oberta
calaix
claus
porta tancada
cop
cop sec
llença la bossa a terra, les claus
es col·loca al mig
barcelona a un cantó
barcelona a l'altre
respira
per últim cop amaga el plor
i crida
xiscla tant que els braços li pugen sols
crida tant que de cop es contorsiona
crida tant que cau a terra
xiscla tant que la veu es trenca.
plou
plou mullat
les llàgrimes li xopen la cara
i el cabell
i murmura que no
i no s'abraça els genolls
no s'amaga
plora, només plora.
fins que una mà se l'endú,
perquè està xopa i gelada
i li convé sopar una mica
i potser no n'hi ha per tant
o sí
sí que n'hi ha per tant
però plorant no es soluciona.

potser dormint tampoc

la bombolla es trenca.....

però hi ha algú disposat a fer-ne una altre

haikú

el que jo somnio
no podrà mai existir
un haikú d'amor.

què sóc?

cor buit
ànima glaçada
tremolor de pànic
i ara què?
coca-cola i ulls plorosos.

això sóc jo.


sort que a voltes trobes una mà....gràcies marta....

reflexió (una de meua)

avui avui....avui ja està. i demà? què és, demà?
els humans sls esperem gastar el futur per a recordar-lo com a passat. llavors, el present no existeix?

quant?

quantes vegades he dit
que avui
al sortir del metro
volava?

quantes vegades he pensat
que sí
n'estava segura
estimava?

quantes vegades he fet
que no
no ho semblava però
m'equivocava?

avui he volat al sortir del metro
avui m'he espantat, tant, que una sola llàgrima m'ha partit l'ànima
avui un colom ajagut aprop m'ha fet sentir germana
avui m'he adonat que el cor i el cap se separen tant....
que si l'ànima no els ajunta es trenquen.

jtm

hoy no te acostarás sin saber una cosa más.

hoy no te acostarás sin saber una cosa más.
he sabut per exemple, que la ginesta provoca alèrgia.
que hi ha gent pel món a qui més valdria no haver nascut.
que les coses no es valoren en ordre, però es valoren.
que més em valdria callar, de vegades.
que un petó sorpresa pot ser bonic, segons com.
que el sol crema abans als llavis que a la pell.
que....sí però que no.
que em tinc més por a mi que a res.
que sóc una mica friki....
que.......
que sí, que em puc cagar en el sistema educatiu, en el món, en la gent, i en tot... però que sóc tan feliç de viure.....=)

anyanya!!!
m'encantes!

jtm

divisió de sant jordi

avui el món es divideix en dos: qui regala rosa i qui espera rebre'n una.

qui regala rosa té dos problemes.... primer, on la compra, i després com la dóna. si la compra per a la mare, germana, àvia, tieta, cosina....no hi ha tant de problema. amb qualsevol cosa queden contentes i ja fa el fet. ara, si és per la novia, parella, dona, companya o disli com vulgues, la cosa ja canvia. ha de ser la millor rosa, la més bonica, com li agrada a ella... perquè és clar, si sap que la prefereix oberta la compra oberta, sinó una de més tancada, però i si és la primera? l'encertarà?
un cop triada la rosa, s'ha de donar. si és per a la mare o parenta s'arriba a casa i es comença amb la cantarella de... una rosa per a la mare més bonica del planeta, l'àvia més sàvia, la germana més pesadeta (però la més mona) o.... vés a saber, ja s'inventa alguna cosa. però i si és per a ella? la cosa ja és diferent. tenim dues modalitats: o anar de cara i donar-la sense més ni més, i estampar-li seguidament un petó als morros, o bé amagar-la lleugerament i fer-la aparèixer....i esperar el petó.

qui rep la rosa té o pot tenir dues reaccions. si la rep del pare, germà, cosí o avi, li salta al coll i li fa un petó a la galta, li diu que és el més maco del món i que moltes gràcies i passeja la rosa pel carrer com la cosa més natural del món.
en canvi, si la regala en nòvio, parella, marit o cosa, li fa un superpetó, li xiuxiueja que l'estima i li dóna el llibre de rigor. i, a més a més, passeja pel carrer amb la rosa als braços com si això fos la cosa més preciosa i més important del planeta i amb un somriure estúpid que no pot esborrar de la cara... i el millor és que quan troba algú amb la mateixa cara que ella, intencanvien mirades i se'ls dibuixa un somriure de complicitat inexplicable.



un cop feta la divisió del món... on sou, vosaltres?
regalar o rebre?


jo n'he rebut.... de quin dels dos tipus?
aaaaaaaaaaaah....



jtm

merda de dia

llegir-ho m'emprenya
clap clap
com m'imaginava, silenci
clap clap
i la resta? igual
en fi
i a u què et passa, eh?
buff
estrés
mal de cap
tremolor
fred
atac de cor?
proper
on coi és aquesta tia¿
no estic creativa
només ells poden calmar-me
visca pirats sound sistema

t'estimo.

no sé,
si és aquest
el regal que esperaves.
no sé
què diràs
ni la cara que poses.
no sé
què has pensat
en veure que et trucava.

sé que t'estimo
sé que em fas feliç
sé que m'encantes
sé que vull estar amb tu
sé que intentaré fer-te feliç

voldria estar amb tu
voldria abraçar-te
voldria adormir-me amb tu avui.....i sempre
voldria despertar a l'alba al teu costat
voldria saber que penses el mateix que jo

m'encanta que somriguis
m'encanta que m'abraçis
m'encanta que em deixis besar-te
m'encanta formar part del teu món
m'encanta perdre'm en els teus ulls


m'encantes tu, i els teus petons de sucre.....

t'estimo
t'estimo
t'estimo....



jtm amour.

m'avorreixo....

m'avorreixo mortalment.
sí, ja ho té la setmana santa.
tant esperar-la i al final, això.
després de milers de trucades, he quedat.
amb un amic a qui fa temps que no veig el pèl.
i sí, em fa moltíssima il·lusió, però no ho sé.
potser no és el que més em venia de gust de fer.
ja ho sé, sóc molt exigent i molt borde.
tinc ganes de festa, avui.
vull sortir, anar al Tio Canya, emborratxar-me.
bé, això no, o només una mica...
vull estar amb ell, però buff...
buff
ell
bah
tant és
estic rara, i avorrida.
molt avorrida.
tant és.
he quedat d'aquí a...dues hores i quart. doncs bé, només queda esperar, i a passar-ho bé!

jtm

orenetes

els ocells, per norma general, no m'agraden. però les orenetes són una altra cosa.
les orenetes em fan feliç, em recorden quan era molt i molt petita. el meu germà començava a caminar i a moure's, i venien les orenetes. sí. amb l'àvia anavem a berenar en algun lloc, un lloc amb arbres i gespa. un parc, suposo, però no ho recordo.
era just després de setmana santa, i berenàvem magdalenes i xocolata.
fa una estona m'he quedat sola a casa, i m'ha vingut un atac de gana. buscava alguna cosa dolça per menjar i no he trobat res. he sortit, però com que és festiu, fins que no he arribat al "badulake" més proper, res de res. i he comprat magdalenes. quan tornava cap a casa, he vist les orenetes volant damunt meu. he pujat dalt a casa, he passat per la nevera a buscar un ou de xocolata. i he sortit al terrat.
i he tornat a sentir el gust de la xocolata, les molles de les magdalenes fent-me pessigolles i les orenetes damunt meu....però aquesta vegada era millor, tenia el plaer afegit del record, de saber-me sola i forta, i una mica més crescudeta...




però tot això no és prou perquè t'entengui....


jtm

les meves m...

m
mm
mmm
mmmm
mmmmm
mmmmmm
mmmmmmm
mmmmmmmm
mmmmmmmmm
mmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmmmmm'
mmmmmmmmmmmmmmmm'e
mmmmmmmmmmmmmmmmm'en
mmmmmmmmmmmmmmmmmm'enc
mmmmmmmmmmmmmmmmmmm'enca
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encan
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encant
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encante
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encantes
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encantes!



t'estimo.
bona nit amor.

jtm

recepta: suc de cítrics (recepta nova)

INGREDIENTS (per a 2 sucs)

• 2 llimes
• 2 llimones
• aigua
• sucre

ESTRIS

• una espremedora (manual, s'entén)
• un ganivet
• una cullera
• un termo de l'IKEA
• una tassa

PREPARACIÓ

• es prepara el suc de les llimones i es va posant al termo.
• es fica la polpa dins la tassa
• es prepara el suc de les llimes i es fica al termo
• es fica la polpa de la llima dins la tassa
• s'afegeix una mica d'aigua al termo, i un parell de cullerades de sucre
• es barrega i es fica a la nevera
• es barregen les polpes de la llima i la llimona i es fiquen a la glaçonera. es posa al congelador

PRESENTACIÓ

• es posa el suc ben fred en dos gots baixos amb el glaçó i una fulla de menta i au, bon profit

a veure, que consti, és una recepta inventada, ja veurem si funciona, eh?

ja em direu el què, si la tasteu!

petons!

jtm

avions? sí.

un
dos
tres avions. on van? tornen o marxen? hi ha gent que es coneix d'un avió a l'altre? saben on van? és el primer cop que venen a Barcelona? els ha agradat la ciutat? quan tornaran a casa? quanta gent ha perdut les maletes? viatge de negocis o de plaer? venen sols o en parella? per què els avions deixen aquest fum i de nit no es veu? i l'altre? l'estic perdent. si anava cap allà, per què no hi ha anat en línia recta? el pilot està content? quantes dones hi ha que pilotin avions? són feliços? per algun d'ells és el primer viatge? hi haurà algun incident? algun d'aquests avions caurà? quan arribin, els esperaran a l'aeroport?els he vist o els he imaginat? tinc fred? torno a casa? quan tornaré a pujar al terrat?


enlloc. tornen i marxen. segur que sí. potser no. per a alguns no. a la majoria, la ciutat és bonica. potser demà. molta. una mica de cada. depèn. perquè és fosc. torna a l'aeroport. perquè no pot. suposo. poques. segurament. sí. no. esperem que no. segur. els he vist. sí. sí. demà.

hui

avui
parlem
de tot
de res
junts
m'agrada
fa fred
un petó
petit
mil petons
t'estimo
quan fa?
no ho sé...
no sé comptar, jo
i per què no?
saps,
mai havia estat tan segura
de fer el que estic fent
i sí, t'estimo.
per molt que pensis que no
ja veig que no m'equivoco

jtm

done

Rius
O t'amagues
Gires la cara
Em mires
Riem junts.




ho veus, un minut!

jtm

no-no

no no m'equivoco
si dic que t'estimo
no havia estat mai tant segura
de fer el que em diu el cor
no no m'amago
i m'hi enfrontaré
a la vergonya
no no menteixo
no em creus si sóc sincera
potser sóc massa nena
per mostrar-me tal com sóc
però n'estic segura
que no m'equivoco
que t'estimo
a tu i prou
per molt que insisteixis
només a tu
i t'estimo
tant
tant
tant

que només tu saps com t'estimo.

jtm

l@

l@, la roba
vestits, "trapitos", vestimenta.
segons el diccionari, qualsevol drap o tela, especialment que erveix per a fer vestits o abrigalls de llit.
potser sí, que només serveix per a tapar-nos, però déu n'hi dó la de problemes que porta.
avui he anat a mirar roba. sí, i el millor és que no era la meva intenció. però no sé com, estava ficada en aquella mena d'outlet. i quina mala llet m'ha agafat! com poden dir que una samarreta blanca valia 125 euros? mentida! hòstia, i si hi ha alguna cosa que m'emprenyi és que em timin. si vull pagar 50 euros per una samarreta ja els pagaré, però ho vull saber des d'un principi, no cal que em diguin que és una ganga quan saben tant bé com jo que allò només ha costat 5 euros de fer i encara gràcies.
en fi, que m'he enamorat d'una samarreta, d'aquestes tan cares. i sí, és un polo. i sí, m'agraden els polos. i no, no m'agrada GENS la roba de temporada d'aquest any, és una horterada i els anys 80 em queden fatal. de debò. i sí, els pantalons de tio del BSK m'han encantat i penso comprar-me'ls. i perquè no?m'agraden i els de dia no. doncs ja està.

i així potser m'acostumo a mirar roba de tots tipus, que no se sap mai a qui hauràs d'aconsellar. però total, per què ens en preocupem tant si només ens tapa?

som vergonyosos o tan sols presumits?
i una altra pregunta... per què és tan estreta la ratlla que separa el fashion de l'hortera?

no ho sé, són les reflexions de l'@


jtm

el futbol....

el futbol em trastoca. realment, no em va bé per la salut. avui, veient el barça he acabat elaborant la teoría que es fuma les seves pròpies rastes, que es dutxa amb xampú de marihuana i que per això està tan tranquil. després, hem fet aparèixer a la iaia al mig del partit, quan una eminència ha cridat: -PERÒ QUE XUTI ALGÚ!!!
finalment, hem rigut com a bojos ballant qui sap què, fent un sorollet agradablíssim amb les sabates.... i a les rambles gairebé mato al pobre noi, que no en tenia cap culpa...

en fi, un dia estrany.... m'ho he passat bé, però.

i sí, el futbol em trastoca, però no prou per deixar-te d'estimar, això no.....


t'estimo amb bogeria



jtm

no t'espantis

no t'espantis, però no estic bé. porto hores aguantant-me les llàgrimes i ara em sembla que sortiràn soles. estic tan cansada....estic cansada de tot, avui. de les classes, de la quantitat de feina que surt de tot arreu, de l'estrés, de la gent, del món sencer. em famal el cap, em fan mal els braços em fa mal el cor em fan mal les cames....
em fa ràbia escriure tot això, em fa ràbia discutir, em fa ràbia ser maleducada, em fa ràbria baralar-me amb la gent, em fa ràbia sentir-me tan sola, em fa ràbia no poder parlar amb tu, ni amb ella, em fa ràbia pensar que encara queden hores per veure't, em fa ràbia haver-me entristit quan m'has dit que marxaves, em fa ràbia pensar que si llegeixes això no entendràs res...em fa ràbia saber que aquesta nit tornaré a dormir sola i no seràs al meu costat....

imagino que ens veurem. rellegeixo el teu missatge d'ahir a la nit i somric. poc, però ja n'hi ha prou. recordo que fins demà al vespre no queden ni 24 hores i potser no n'hi ha per tant. a més a més, segur que t'ho estàs passant bé. així doncs, faré com sempre, t'enviaré un missatge per desitjar-te bona nit, com cada nit, m'abraçaré al coixí, com cada nit, recordaré la teva pell, la teva olor, i sobretot anhelaré el demà, el moment de veure't i, com sempre

...

perdre'm en el mar dels teus ulls.

jtm

entre tots dos....

me'n vaig a dormir, vens?

si

i et taparé

i em posaré a dins

i t'abraçaré

i et besaré el clatell

m'encanta
m'encanta m'encantes i si ets amb mi ho tinc tot... t'estimo

jtm

but ma, why he's so....

perquè és tan tot?
tan guapo, tan simpàtic, tan intel·ligent, tant dolç, tan dur, tan dolent, tan seriòs tan divertit tan...
si fossis al meu costat em diries que es tan tan tan com una campana. però ets lluny i no t'he pogut explicar que des que vas marxar cada dia l'estimo una mica més. una mica més cada segon. i tenies raó quan em deies que aquesta vegada potser no m'equivocava, i ara sé que no m'equivoco. intento explicar-te com em sento i no puc, però és que em costa molt. seria més fàcil si em veiéssis brillar els ulls, i t'asseguro que brillen, ma, brillen. i t'enyoro ma, t'enyoro molt. enyoro xerrar amb tu, però sé que estàs bé i que et cuiden. avui dormiràs a la locanda, quina enveja... ja t'ho canvio. i dijous ens veurem, encara no sé a quina hora arribes, però avui ja demanaven per vosaltres. em vindràs a veure ballar?potser em veuràss brillar els ulls, llavors. tornaré a ballar amb el monda, a veure si es pot. si no arriba tard, és clar. i .... ai, ma, és que em sembla que cada vegada que em poso a escriure escric per a ell i sobre ell i... és que em costa tant no escriure-li quan és ell qui em fa feliç!
tan tan tan
ma, és tan tot que a voltes espanta.
però, què vols que et digui... m'encanta!

I miss you, ma

jtm

descobrir-te avui

descobrir-te descobrint
mirant coses noves
somrient sense motiu
amb ganes de viure
recordant moments futurs
si és que es pot i no imagino
escoltes el meu passat
i m'expliques petites coses
ens espantem
ens estimem
i després fa fred,
però a tocar dels núvols tot és possible
ella, pobreta, aguanta
i al final ja hi tornem a ser
Barcelona ens obre els braços
i ens acomiadem aprop
i no vull deixar-te marxar
perquè et necessito
perquè t'estimo
perquè m'encantes
perquè sí.
i saps que els malsons només són això
malsons
no et deixaria d'estimar
no et deixaria d'estimar
perquè m'encanta perdre'm en el mar dels teus ulls...




jtm