Em trobo a la biblioteca de l'escola, i realment, tinc al davant l'estranya parella. les dues bibliotecàries més raretes del planeta. realment, només de sentir-les parlar, te'n fas creus que puguin avenir-se, i a més, que la resta de gent no s'imagini una sense l'altra.
Fa un moment, tan sols, una d'elles li comentava a l'altra que havia posat en pràctica la recepta dels bunyols de quaresma que li havia donat, i l'altra li ha contestat que els nens eren uns insuportables. i així, amb carinyo i amor, han començat a discutir i a insultar-se. com aquell qui no vol la cosa, donen l'especlacle.
Però a mi ja m'agrada, m'encanta venir a la biblioteca i sentir-les parlar, tenir-les al davant i pensar que no sabràn mai que escric sobre elles.
però és igual. això ja m'agrada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
buff, a mi no m'agraden elles, ke insoportables. a mes molt manar a callar i kuan tu intentes conentrarte sents les seves converses i critikes k a tu timporten una merda. i a sobre et fan fora x fer una maleida trena! per favor ke tntes!
a veure... crec que son la unificació de les dos cares de la moneda dels bibliotecaris.
Fa gràcia veure-les, sí, però no oblides quan t'han deixat per treure llàgrimes.
NO AL CONTRABAND DE LLIBRES!
(hi ha maneres millors de amonestar que fent pagar)
Per cert, jo tenia que tornar els llibre avui...
Publica un comentari a l'entrada