no vull anar a dormir per no haver de recordar, no vull anar a dormir per tot el que això comporta. avui no vull anar a dormir, i despertar demà sense saber què passarà de nou, o si més no, sense saber amb certesa si passarà res de nou. segur que no. i seguiré com ara, "moderadament feliç". la meva vida és planera, la feina em va bé, la meva parella m'estima, els meus pares es jubilaràn aviat i n'estan contents, la meva colla d'amics no es dissol, però s'estanca, i jo ... jo hauria d'estar bé, així. però per què tinc la sensació de que em manca alguna cosa?
potser em falta un alicient, algun incentiu, i cada cop que me'n vaig a dormir em ve al cap que em falta alguna cosa, i tinc por, tinc por de perdre'm.
no vull anar a dormir perquè sóc petit i tinc por. tinc por de llevar-me demà i veure que m'he fet més petit i que mai més em faré gran, i tinc por de llevar-me i veure que tot el que hi ha al meu voltant ha desaparegut. de cridar i que la mare no vingui, d'anar a la seva habitació i que ni ella ni el pare no hi siguin. d'anar a l'habitació del meu germà i que tampoc no hi hagi ningú. tinc por del buit, però encara no conec aquesta paraula. no vull anar a dormir per no perdre'm.
potser d'aquí a uns anys seré moderadament feliç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
si dorms acompanyat a vegades ve més de gust anar al llit, però millor que no ho facis de moment!
Publica un comentari a l'entrada