la bella vella

la bella vella em va ensenyar, com a tots, moltes coses importants per a la vida. però avui la bella vella ha marxat, i només volia recordar-la.
ella em va ensenyar, per exemple, a escoltar-nos amb respecte i a saber imposar-nos. ella em va ensenyar, per exemple, a no "fregar vidres".
ella em va ensenyar què era pujar dalt d'un escenari.
ella em va ensenyar que no s'ha de ser el protagonista, sinó el millor.
ella em va ensenyar a ser responsable.
ella em va ensenyar que les persones creixem segons podem, i que hem de trencar motlles.
amb ella vaig aprendre que s'ha de ser imprescindible, però que tots som substituïbles.
vaig aprendre a callar, tant a dins, com a fora de l'escenari.
amb ella vaig aprendre que l'escenografia es pot montar al mig del primer acte.
amb ella vaig aprendre què significa el món de la faràndula
dels seus llavis vaig sentir per primer cop "la quarta paret"
dels seus llavis vaig sentir per primer cop que la història l'escriuen els qui guanyen.
i dels seus llavis en van sortir les bromes més simpàtiques, les ironíes més subtils, i els comentaris més dolorosos per a molts.

i d'ella, d'ella se n'han dit tantes coses...
se n'ha dit que era una gran persona,
una gran professional,
se l'ha posat verda, que és el que volia,
ha estat valorada pels exalumnes i criticada pels alumnes, que, com sempre l'enyoraven a la classe quan no hi era.
d'ella, d'ella se n'ha dit moltes coses, potser massa i tot.
jo només en recordaré una, la duré sempre dins el cor.

fa molts anys, en una aula de plàstica i amb la meva bata descordada observava les seves sabates extranyes, aquelles malles negres i un jersei molt ample. i no em vaig adonar del que estava dient. però de cop, va dir que volia donar-li un paper important a una persona que el mereixia, a una persona que s'havia sacrificat pel grup i que ara mereixia una recompensa. i tothom va demanar qui. n'hi havia més d'un que pensaven que parlaven d'ell. però jo només mirava les sabates, les malles, els cabells blancs. i de cop, va aixecar la vista i va dir TU.
tothom es va girar, i jo també. però al meu darrere tan sols hi havia paret blanca.


una vegada vaig ser el seu petit princep, d'altres vaig ser el que va voler. però ella per mi només pot ser una cosa, la bella vella que em va ensenyar que ser mestre, no vol dir altra cosa que ensenyar-nos a ser persones. i també va dir-me, que si volia, podia fer el que vulgués, que perquè no ho havia d'intentar?
i sí, ho intentaré, per ella. perquè aquest és el meu adéu i el meu comiat.

adéu bella lola,
adéu bella vella.