pecats capitals (*)

jo sóc l'enveja, mato als rics i estimo als pobres. a uns, els mato d'un mal del cor, que els ve de dintre, que els demana més i més, dels qui estan més amunt encara. i als altres, els estimo pel cap, pel cervell que tenen i pel mal que fan, en veient unes butxaques plenes, que semblen massa grans de portar-hi tanta moneda, i trober la forma vera, de fer-hi un forat prou gran, per fer caure la moneda sobrera.

jo sóc la peresa, i m'és igual classe social, o si ets home o dona. jo sols em cuido de no fer mal, de fer bé a la persona. que la feina és molt dolenta, i un descans no fa mai mal, i si bé no em canso massa, es per no fer-me gran, que les arrugues, amb la feina, sembla que surten abans.

heus ací dos pecats capitals que m'agraden, la gula potser també, però en acabar de sopar no tenia massa gana, i he pensat no fer-ne tres, no fos que .... em cansés massa, per exemple.. =)