dilluns, de gener 30, 2006

retirada

Se'm fa estrany no ser el darrer
de marxar cap a dormir
quan ja hem xerrat de tot
entre quatre bons amics
i el sol ens pica fort
ben bé cap a mig matí.
Gairebé ja ni em conec
quan fa dies que no dic
"posa-me'n un altre, Quim,
que me'n vaig però ara vinc!"
mentre al vater tancat
m'ensumo la dignitat

I soc aquí
­ per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.

Ja no em perdo com abans
per racons caus i forats
de les nits sense final
seguint un deliri fals
que amb el temps em va portar
cap a un excés fatal.

No calia córrer tant,
una treva em deia el cos,
que comences a ser gran
i arribaren amb les pors
les angoixes i tristors
i tot es va anant fent fosc.

I sóc aquí­ per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps sempre és una victòria.


avui la veu de'n Lluís Gavaldà em perseguia, i no he parat fins que mentre plorava he pogut cantar la cançó. i sí, n'estic segura.

2 comentaris:

OLGA! ha dit...

aaahh!!! t'he dit que només era una opinió. igual que allò de: no creus que esteu fent durar massa..etcetcetc

=) be happy you two (xk sé que ho llegiràs!)

Underneath ha dit...

suposo k algun dia jo també la cantaré...