pateixo com pateixen les mares.
pateixo com patim els fills pels pares
pateixo com pateixen els enamorats al separar-se
pateixo com mai no havia patit.
i el millor és que encara no ha passat res
però penso que si aquella nit no me n'hagués volgut oblidar, potser no hagués passat el que va passar.
i pateixo.
perquè els estimo molt i no em canso de repetir-ho
perquè no m'entenen quan els demano que vigilin
perquè no saben ni sabràn mai el que signifiquen per a mi.
perquè son els meus amics, la meva vida, el nostre futur
i el futur de tots si no hi som tots, no és el meu futur.
dilluns, de gener 23, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada