avui he plorat

avui he plorat, i no era de ràbia. No era alegria, ni era son. No badallava, no m'estremia de fred. No tenia gana. No tenia pena, ni cap pes al cor. Però tenia molt més. He tingut una sensació que feia anys que no tenia, i això m'ha fet infinitament feliç. i sí, perquè no, hauria pogut plorar de goig i de joia, però no ha fet falta. he plorat de vent, he plorat de llum, i he plorat, sobretot, d'una de les coses més meravelloses per la qual es pot plorar: de velocitat.
i ho comprendreu si heu pujat mai a una moto, heu sentit el vent a la pell, us heu aferrat a aquell qui us portava i us heu sentit feliços. com jo avui, com jo fa una estona. com jo fa escassament una hora.

i si la velocitat em perd, la vida em passarà volant, i ho vull escriure abans que el vent se m'endugui els records.