dimarts, de novembre 15, 2005

fàstic/obsessió.

és impossible deixar de mirar-les. són la meva obsessió, em llevo cada dia que sé que les he de veure només per a elles. els seus cossets joves, tendres esperant. em sento poderós. i m'encanta saber que no se n'adonen. m'encanten. són precioses i tenen una gràcia, un un estil.... sembla mentida que tinguin l'edat que tenen. i sembla mentida que siguin tan llestes. em sembla que s'han adonat que les miro massa. em sembla que fins i tot els he fet una mica de por, o una mica de gràcia. però avui tota l'estona estaven més dolçes entre elles, molt més manyagues. i si.. i si fossin parella? ostres.
quina angúnia. no podria. o potser encara tindria més gràcia. però no, no hi pensaré, no fos cas... en fi. avui m'ha mirat, una d'elles m'ha mirat amb recel mentre jo em mirava a l'altra. és que no puc evitar imaginar-les despullades quan les miro. i això em posa a cent.i pensar que són tan joves... encara m'excita més. sóc un pervertit? m'és igual. m'encanten.

















això és per a tots els pervertits fastigosos i per a totes les pervertides fastigoses que algunavegada s'han dedicat a despullar a la gent amb la mirada. que consti, la resta de la societat no som culpables de la seva manca d'activitat sexual.


nen... fes-te una palla, a veure si et relaxes.

redéu, que borde sóc.

2 comentaris:

laia ha dit...

carlotaaa!!
mare meva! kin fastic de nen..


nose si ho dius per l'hora de gimnas, pero sigui o no sigui el cas.....ecuts!

petunet=)

Ricard ha dit...

No sé de què va, tot i que la capacitat que no sé qui m'ha donat per entendre fàcilment les coses em diu que sé de què va. M'agrada el punt de vista narratiu que hi ha: una primera persona pobra, i tan plena d'entrebancs. El missatge subliminal de la narradora m'ha posat la carn de gallina. D'això se'n diu corrosió, sí. Paro d'escriure perquè no sé si em fico en un terreny on no em demanen. :-)