mal monjada

mal monjada esperava
en la cambra tancada
l'arribada d'aquell qui
per fer-li un bé
va arrebatar-li el seu promès.
Malmonjada parla amb el pare
malmonjada l'odia, cada dia
amb la força d'aquell qui
sense ganes de dir-li res
només desitja la mort per dintre.

Malmonjada visqué un amor
que fins i tot espantava
un amor fervent i clar
amb aquell qui no gosava
mirar la cara del pare
de la noia a qui estimava.

I malmonjada morí,
desesperada de ràbia
en saber que el seu promès
en creure-la enamorada
la vida es manllevà
sense fer-se cap ferida

quin verí, el de l'amor.