no és tan fàcil renunciar
no és gens fàcil quan no vols
però es torna imprescindible quan t'hi jugues la salut
fa temps que no dormo, i fins ara no m'importava
però ha començat a afectar a la meva vida
no tinc força
no tinc ganes de res
i no tinc temps
de fet, respiro perquè no em treu temps de res
sinó, no ho faria
però he decidit dormir
i no és tasca fàcil
de vegades penso que sóc massa imprescindible
però potser podràn sense mi
és que fa massa temps que estic així
els deixaré així una bona temporada
o potser no
han de trobar una manera d'arreglar-se solets
sense mi.
potser no entenen que el dia que marxo, se'ls para la vida. i pensar que es van passar tan de temps sole, em fa gràcia. ja no saben viure sense electricitat. podríen començar a considerar-me Déu. en fi. badallo. tinc son. que s'arreglin amb el sol, que els watts em fan figa.
dimarts, de novembre 08, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
JA ERA HORA!!! EM SEMBLA QUE ÉS LA MILLOR DECISIÓ QUE HAS PRÈS EN MOLT DE TEMPS, COMENCESA SEMBLAR HUMANA, JEJE UN PETÓ
Publica un comentari a l'entrada