per què tinc la sensació que avui tot em va gran?
per què tinc la sensació que res no va com toca?
per què tinc la sensació que m'he evuivocat i no sé per què?
i a tu, què t'he fet?
i a ell?
i a mi?
què m'he fet?
què em passa?
per què els canvis em maten?
per què no suporto la idea de marxar?
perquè vull plorar i no em cauen les llàgrimes?
per què no m'accepto tal com sóc?
per què avui m'he sentit més petita del que sóc?
per què.....?
què és, què em passa que em fa mal em toca el cor i em destrossa l'ànima?
tinc tots els ingredients per ser feliç, però és clar, aquest cop no sóc jo qui en fa la mescla.... i em sento petita, minúscula i ignorada... potser és el destí, potser sóc jo. només necessito ser a casa, a casa meva, perdre'm pels meus carrers,amagar-me rere els bancs, beure aigua de les seves fonts i alimentar-me de la seva llum. per què t'he de deixar, Barcelona? per què he de deixar tots aquells que hi ha amb tu? potser sí que no repetiré l'experiència, però tinc el cor lligat a una ciutat que em crida...
i avui tinc la sensació que tot és definitiu.
alguna cosa ha canviat i no sé què
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
potser has canviat tu... se li diu creixer... i pasa cada dia.
Tranquila, que la ciutat no es mourà de lloc :). T'esperarà aquí.
ja saps el que en penso.
crec que més d'un t'esperarà a la tornada, començant per l'anonim? oi que no m'ekivoko?? (ara que ja sé qui és el que escriu amb anonims...).
el mal presentiment el fotrem en un armari de cartells de la falange i li fotrem una bomba a dins, a veure si peta tot d'una puta vegada i ens carreguem dos ocells d'un sol tret!
=) so happy
Barcelona ja te la cuidem els que ens quedem. Vés i gaudeix del teu viatge. Viatjar fa créixer.
les ciutats que veuràs tenen també la seva màgia. Granada va ser fa molts anys un lloc d'un encontre màgic personal. Recordo l'olor de l'Alhambra a la nit (abans no s'havia de pagar per entrar!)
Amb en substitut et guardem la ciutat.
Publica un comentari a l'entrada