les mans
t'agafen i t'estiren
et parlen
t'alliçonen
et conforten
et reconforten
et comprenen
t'acaronen
les mans
dels amics
només són mans
de companys
si les trobes
i no busques
i quan busques
no les trobes
les mans
n'hi ha, de mans
que trobes
però que busques
i que quan trobes
trobes tot.
les mans
les meves mans
les mans d'ànec
les mans de mà
les mans de mare
les mans d'àvia
les mans....
les seves mans?
i potser la mà no és res més que això, la mà, però.... l'adrià té mans d'ànec!!!!!
dimecres, de febrer 15, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Com a poemaa... x'D
No t'ha pasat mai que li dones la ma a algú i sembla que tinguis a les mans un peix fred? wenu, es que les noies doneu dos petons gairebé sempre, però ja m'entens... es fastigós x'D
en fi, com a poemaa...
tens mans de pianista ;)
ja saps de què parlo...
saps ke si li dons un altre context a mans, es l'adjectiu mans (alias manso)..m'agrada més l'adjectiu per aixo eh? jejeje
patunets de maduixa!!!
=) so happy
i les mans suades..... i les mans flonges ..... i les mnas segures i fermes i les mans petites que no et poden agafar? no ho recordes??? Jo sí, no volies mai donar la ma!!! sempre al teu aire!!!
Publica un comentari a l'entrada