em costa molt posar-me vermella, però ahir ho van aconseguir amb tan sols una paraula i avui hi han tornat, i dues vegades. avui a la classe, per una esbroncada, i després quan m'han demanat l'opinió. serà idiota la dona!
què vol que em sembli? meravellós, fantàstic!
però que calli i em deixi marxar.
us ho juro, sort que només em queden dues reunions de consell escolar. aquesta dona és inaguantable!
bé. un cop la ràbia ha passat, podem posar-nos vermells de vergonya.
ahir ho van aconseguir.
i ni tan sols amb una paraula.
de vegades no necessito més que una mirada per ser feliç, i de vegades només necessito que em mirin així per posar-me vermella. però és clar, no és fàcil...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
vermella??? per dins o per fora? vols dir que algú ho haurà notat???
Publica un comentari a l'entrada