La ràbia m'ha envaït. no podia deixar de mirar-la i cada vegada que la veia tenia més ganes de treure-li els ulls, amb una cullera, això sí. no sap de què parla, però no en té la culpa, pobreta. però això només ha funcionat els primers deu minuts. després de la primera frase amb mala llet no m'he pogut estar de contestar-li quelcom de mala gana. i s'ho tenia ben guanyat. i llacvors, tot i que mhavien avisat, no m'he sabut contenir. cada vegada que preguntava tenia una resposta preparada i m'he mossegat la llengua unes quantes vegades. em sap greu ser així a voltes, però no amb persones que no saben comportar-se.
i llavors li ho ha dit, i m'ha fet ràbia que el deixés malament. qui s'ha pensat que és aquesta tia per deixar a un company com a un estúpid? això no ho he pogut suportar. i la noia m'ho ha posat molt fàcil!
m'he limitat a contestar-li amablement el que em preguntava. i no, no em sap greu haver-la fet sentir malament ni haver-me guanyat una bona bronca després. s'ho mereixia, per incompetent.
com se li pot acudir dir que la diabetis i l'anèmia son transtorns alimentaris?
subnormal.....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Collons! Quina gent hi ha pel món... a vegades fa molta ràbia que diguin bajenades d'un tema amb el que estàs molt familiaritzat d'aquesta manera...
Transtorns alimentaris... O_o bffff...
et vas encendre massa...si tothom la ignorava, per una més ja no venia d'aquí... a més, hauries de conèixer la gent que sempre ve al cole a fer-nos xerrades, són tots uns incompetents..xD
per cert, xafardeja pels flogs i buska un duna tal magdins, es la risa una foto ke hi ha!
Publica un comentari a l'entrada