enyorava el mar

enyorava el mar i les ones, el seu so, la seva olor. la ciutat que l'acompanya, els seus problemes i el meu llit. enyorava estudiar, les classes, córrer pel carrer, veure a la mateixa gent, que m'entenguin. els pares, el monstre de la casa, la meva gateta preciosa, fins i tot els professors. enyorava treure les claus de casa cada dia.

enyoraré el riu, la fredor, la veu rogallosa, el "chiquilla, lo va a dejá de caé", la sal, el pa de plàstic, les enquestes, les pluges d'hora punta, les sessions de tortura a la nit i els massatges, jugar al saber y ganar, el "mi niña yo tengo familia en mataró", el xiprer, el fred al llevar-me, el secador de cabell, les apagades de llum i les trucadetes d'habitació a habitació. el pintamones, les nenes, els babys i tota la colla.

no enyoraré el mal que ens hem fet, no enyoraré els mals moments, no enyoraré res del que ha passat perquè mai hauria d'haver passat. no enyoraré aquests moments terribles que provoquen les situacions límit.


i sobretot enyorava el mar dels teus ulls, darling