joana.

avui tenint-la entre els braços m'he sentit bé, després de molts dies. només és una nena, i s'amagava del flaix, de les llums i de cop, somreia a la càmera, i no he feia per res, només perquè volia. tan de bò pugués fer el mateix. ella és només el que vol ser. és preciosa, té unes mans tan petites, i tan fortes. no para de moure's, és molt viva, tan inquieta... i dorm com un àngel. em fa mal pensar que no l'havia conegut fins avui, 4 mesos més tard del seu naixement. però quan va néixer, quan va néixer tenia quelcom que em semblava més important per fer. ara no sé si era o no més important, però ara per ara, ho tornaria a repetir. això sí, m'he jurat a mi mateixa que la veuria més sovint, perquè aquesta nena és una perla, és la bellesa en persona, és.... és fantàstica, és genial i sé, que com a mínim fins ara, és l'únic que evitava que es llàgrimes em rellisquessin galtes avall. però ara no la tinc davant, i ja és massa tard.... gràcies joana, petita princesa....et juro que ens veurem tan aviat com pugui. t'estimo pèsol.

s'ha acabat

m'atabalo. moltíssim. em sento pressionada, l'estrés em pot. no havia fugit mai i ho estic fent. no ho suporto més. ella em diu que ho solucioni, que hi parli i com més aviat millor. i sí, ho he de fer. ell també m'ho ha dit. però l'altre no en sap res. no m'agrada jugar amb els sentiments de ningú, però de vegades, quan els meus sentiments estan pel mig, he de prendre mesures dràstiques. serà dur, però arriba un moment que he de triar. i s'ha acabat. no sé com ho faré, però ha de ser ja. ho he de fer si no vull acabar amargada i ja ho estic fent. en una setmana he fugit massa vegades, i no em convé, no em convé gens. no en sé d'amagar-me, i no en vull saber, tampoc. odio aquesta sensació. s'ha acabat. d'una punyetera vegada tinc les coses clares. el temps dirà, però no penso seguir així. no em vençerà el victimisme que sé que vindrà després, ni res de res. estic decidida, i això no ho canviarà ni res ni ningú.

ara

ara no sé si el vull
o vull recordar un temps en que vaig ser feliç

there are worse things i could do

There are worse things I could do,
than go with a boy or two
Even though the neighborhood thinks
I'm trashy and no good I suppose it could be true,
but there are worse things I could do I could flirt
with all the guys, smile at them and bat my eyes.
Press against them when we dance,
make them think they stand a chance
and then refuse to see it through,
that's the thing I'd never do. I can stay home every night
Wait around for Mr. Right, take cold showers everyday,
and throw my life away, on a dream that won't come true
I could hurt someone like me, out of spite or jealousy,
I don't steal and I don't lie, but I can feel and I cry
In fact I'll bet you never knew, but to cry in front of you,
that's the worse thing I could do.


* és realment la cançó que em ve a la mida... no sóc un pendó, sóc.... això. la vida em fa ser així... i jo no faig res per canviar-ho.

moments

hi ha moments
on que tens la certesa absoluta
que la cagues
però no hi pots fer res
saps que t'estavellaràs
i ho deixes passar.

hi ha moments,
en canvi,
en que pots evitar un error
un altre error immens
ara que tot just
feia un temps que passava

hi ha moments,
que oblides qui ets,
què fas
i ets
desitges i somnies, i sents.

hi ha moments,
on voldries desaparèixer
no ser així
no comportar-te com et comportes
perquè et fas ràbia, o fàstic

hi ha moments
en que senzillament
respires
relaxes el cos
ment en blanc
i passa el que ha de passar
no forçes
no t'estavelles
no sents
no t'odies
no-res.

retrob@t

és curiós quan de cop, retrobes a gent amb qui feia temps que havies perdut el contacte, i sembla mentida però passa tot de cop. fa una setmana rellegia e-mails i em vaig deicidir a escriure a un amic amb qui feia mesos que no hi parlava. ara ja m'ha contestat i estic pendent de trobar-lo al messenger un dia d'aquests. ara, avui mateix, he obert l'ordinador i al cap de mitja hora m'havien obert tres converses tres persones més amb qui feia gairebé un any que no hi parlava. és curiós, sembla que vingui tot de cop.
demà probablement em retrobaré amb gent a qui fa més de dos anys que no veig. i sincerament, em fa por. com sempre, em fa por començar, un grup nou, gent nova, o gent coneguda amb qui no vaig agafar prou confiança. fa dos anys era molt més nena que ara, he aprofitat per créixer, em sembla....

doncs ja em toca enfrontar-me amb el que tinc, no?

plorar a l'escenari.

M'ha passat el mateix que fa anys. El dia que actues, et poses malalt. Febre, mal de coll, afonia.... però, aquest cop, he pogut ser forta i me n'he sortit. Les tres hores d'assaig mortals, que no s'acabaven, els nervis, la mala llet d'aquells que et posen encara més nerviós, les taques de pintallavis a la cigarreta, el pentinat retocat setanta vegades i de cop, fosc.

Clac, clac clac. surts a escena, primera frase. I després, tot ve rodat. Les frases, les rèpliques, els moviments tantes vegades assajats. Però de cop, un canvi de llum, una mirada de complicitat i sentir-me sola dalt de l'escenari. I despullar l'ànima així, dient per boca d'altre el que he sentit, he sentit les llàgrimes pujar des de l'estómac, he notat que venien, que no podria evitar-ho i no ho he fet. He mirat als focus, he mirat amunt, al primer pis del teatre i he deixat relliscar una llàgrima galta avall. I ja està. He acabat el monòleg, i en menys de vint segons l'escena. Quan han tancat llums no contolava la respiració, he tingut el temps just de recollir i de creuar l'escenari per darrere a buscar la meva companya. I ens hem fos en una abraçada, plorant totes dues d'emoció per la bona feina, i de pena també perquè ja s'havia acabat.

Però ha valgut la pena.només això ja val la pena, ja val tots els assajos a les deu del matí dissabte, tornant amb resaca o la ràbia de no poder sortir divendres perquè l'endemà tens classe. Tant és, tant és ara, ara ja està, i ho tornaria a fer. Tant és també els plors perquè no sortia, perquè semblava que no havia de sortir mai i finalment ha sortit, i molt millor del que ens pensavem.

I jo actuant sóc feliç, i avui, malalta i tot, ho sóc molt.

somnis, malsons....

Apareix, semper apareix. De debò que no ho entenc. A voltes intento evitar-ho, altres vegades ho deixo passar, però sempre hi és. El problema és que no sé si ve del cor o del cap. Per què apareix? Vull evitar-lo? Em sembla que no, i per això apareix... el pitjor, és que quan apareix no em molesta, és quan me n'adono, que ha aparegut que em mata. Hòstia, per què sóc tan nena de vegades? Per què per segons què no vull veure el que realment tinc davant dels ulls? No vull enfrontar-me amb el meu present, és millor somniar sempre un futur millor?

Quan puc resistir, vivint d'una utopia? Quan? Aguantaré? Me'n cansaré abans? Em pensava que me n'havia sortit, i cada vegada m'adono que la cosa és molt pitjor del que em pensava, i que realment els meus somnis, els meus castells en l'aire són el que em fa viure.... tan sols això.

Apareix en els bons moments, de vegades també en els dolents. En els bons moments em fa posar a la defensiva, i salto, i ric, em protegeixo fent veure que no m'importa, que ja està, que el somni s'ha esfumat i que no hi ha res, però sé que aquell moment serà el més feliç de molts. I apareix en els dolents també, quan se'm trenca la veu, i ploro, ploro en silenci i dic que no em passa res, que estic molt tova aquests dies i... i és mentida, perquè és llavors quan els somnis s'ensorren i fins que no els reconstrueixo no se'n van les llàgrimes...

I em faig mal, però tant m'és. Els somnis són massa bonics per trencar-los.

tic-tac

tic
tac
tic-tac
tic és el món
amics, llocs, gent, concerts, festa, amor...
tac és res
tac sóc jo
tac és buit, és fred, és gel
tic és tot-tac sóc jo
tic, tac
tic-tac
tot, res
què, qui?
és? no és...
important? potser...
si demà, demà fos ara, i ara no fos qui sóc i...
i no em preocupes el que em preocupa...
per què?
tic és tot
tac sóc jo.



ja està, això ho havia escrit dissabte nit, en plena depre, ara ja està!

today:

sun & fun
aigua
guiris
platja
marta
musica
sol
dinar
gelat
galetes
més
o menys roba
pales?
nah...
metro
dutxa
gamba
crema
més crema
cansament...
sun & fun

no, si...

no és veritat que no escrigui. només... que no ho publico. no ho sé, últimament em fa vergonya -sí, vergonya jo- i no puc publicar-ho, ho guardo i no ho publico. o senzillament ho esborro. tot fora. a la paperera. què em passa? tenia raó ella, quan em deia que, com sempre, no duraria gaire. com sempre des de llavors. i potser és per això que no escric, perquè necessito fer moltes altres coses abans que escriure, per distreure'm i no pensar, per oblidar el que em passa. sortir, fer el boig, fer massa el boig com fins ara i no fer mai el que realment vull fer, més que res perquè no puc. ara començo les vacances, i què? què faré? dimarts vaig a la platja, i dijous i divendres no pararé per casa, i dissabte tampoc. però... com sempre, taca trista. divendres, dissabte, diumenge. senglar rock. i barcelona buida, com sempre, com sempre que necessito sortir, igual que ahir, igual que avui. potser sí que he d'aprendre a avorrir-me, però és que quan ho faig... no ho sé, acabo plorant, pensant en qui i què val la pena i em fot pensar que jo no...

i és per això que no escric. o milor, que no ho publico. perquè no sé qui sóc, i no sé ni si sé escriure.

ara vull...

ara només vull marxar
acabar, plegar del tot
oblidar-me dels números
d'aquelles cares
de la gent
veure'ls a la nit i somriure
vull veure'ls demà
i demà passat ser lliure
i feliç
decidir què he de fer
cantar
ballar, somriure
treballar per poder sortir de festa
i ser feliç
saber què vull
i poder-ho aconseguir


només vull vacances...

maybe this time.... Cabaret

Maybe this time,
I'll be lucky
Maybe this time, he'll stay
Maybe this time
For the first time
Love won't hurry away
He will hold me fast
I'll be home at last
Not a loser anymore
Like the last time
And the time before
Everybody loves a winner
So nobody loved me;
'Lady Peaceful,' 'Lady Happy,'
That's what I long to be
All the odds are in my favor
Something's bound to begin
It's got to happen, happen sometime
Maybe this time I'll win

cirera de sant joan

desenganya't, cirereta
t'han arrancat la bessona
desenganya't cirereta,
ja no rebràs mossegades
desenganya't, cirereta
ja t'han picat per fora
t'has amargat per dintre
ja no seràs la més dolça
no tacaràs de frescor
de vermell ni d'amor
ni de passió
només de nosa
desenganya't cirereta
ja ho saps
aquella, no és mai la teva nit.

descobrir?

descobrir, de vegades
pot fer tant de mal
tanta por
trencar cors
maleïr
agraïr més tard
i fer-nos mal
obrir el cor
guardar-lo trencat
mil bocins
escampats
i la terra bruta de sang
i de pols
de dies que esperem que no tornin mai.



per què m'equivoco tant?

pass?

passa
passat i passa
pesat?
no, però pesa
pesa el passat
quan ha passat
el que ha passat.
i passa
perquè passi
perquè pesi
perquè ens passi
només ens passa
quan ens passem
massa hores de passat
per no pasar
hores de present
passades en passat
potser que passem
i passem de tot
i passem de passat
i deixem de pesar
passats i presents.
i prou
passem?

ajuda!

potser sempre em refugio en el mateix
però ho necessito
potser no em servirà de res
però ho necessito
potser els amics s'ofendran si em llegeixen
però ho necessito
em conec prou per saber
que l'únic que vull avui
és posar-me les sabates
deixar el món de banda
saltar a la glorieta
ballar fins que el cos rebenti
oblidar que la gent existeix
no sentir que em poden ferir
i saber que no hi ha ningú
fins que obri els ulls
s'enfosqueixi el sol
s'apaguin les estrelles
un focus m'il·lumini
i el públic esclati a aplaudir.


sí, això és l'únic que em podria ajudar, ara mateix.

sí, perfecte

early in the morging, mack the knife, wattermelonman......
potser no és res,
per a mi ho és tot
riure, viure, ballar
sóc feliç, de somriure
en veure que
sí, me'n surto i
potser, serà millor amb el temps
si, com vam prometre
després som iguals o millors
ja se sap
si no ho balles no ho vius
i si no ho vius, no ho sents


em moro per fer una altra classe demà....

aquest cap de setmana, un dels millors de l'any. =)

cap de setmana.. ferpecte

potser només em passa un cop a la vida, això. un dels caps de setmana que esperava amb més il·lusió es desdibuixa poc a poc.
m'estic deprimint. per què tots esperem el cap de setmana i finalment ens dediquem a amargar-nos-el els uns als altres?
professors que posen exàmens que després el cap de setmana següent els amargaran a ells perquè hauran de corregir, pares que castiguen als fills que els amargaran a ells les nits, parelles que aprofiten els pocs moments que tenen per a estar junts per discutir, grups que s'ajunten per a partir-se la cara.....


jo només vull sortir, veure el sol amagar-se a la platja, amb els amics i cantar una estona, ballar a la sorra i desaparèixer després, anar a dormir quan tingui son sense patir per l'hora, dormir el diumenge fins que el cor em digui prou i dinar amb els pares, potser xerrar amb ells fins descobrir que són les 6 i encara hem de desparar la taula, que se'ns ha fet tard tenint una conversa interessant que feia temps que no teníem... veure'm una estona amb algun amic, xerrar d'estupideses, anar a prendre alguna cosa o simplement passejar.... sortir a la nit a fer fotos, que fa mesos que no puc fer-ho i la càmera s'omple de pols... i anar a dormir rendida i amb el somriure als llavis.


però el meu cap de setmana no s'hi assembla gens.


quin és el vostre cap de setmana perfecte?

ballar...

ballava i queia,
les cames li feien figa
però no n'hi havia prou
encara no era perfecta
i ho havia de ser.

ballava i queia,
el cos no aguantava
però tant lo feia
havia d'aconseguir-ho.

ballava i queia,
ja no podia més
però la música sonava
i havia d'acabar.

ballava i queia
i pensava en l'actuació
i respirava
el cos reaccionava
i ja en tenia prou,
ja tornava a ser ella
i ho havia aconseguit.


les cames em fan figa però estic contenta... ^^

shhhhhhhhht

silenci
la seva veu
silenci
cançó
silenci
rialla
silenci
paraules
silenci
guitarra
silenci
acords
silenci
petó
silenci


després de l'últim silenci no necessito res més.


de vegades un silenci diu més que massa paraules...

m'*******

mirar-te als ulls quan parles del que et preocupa
m'encanta
besar-te i sentir que estic viva
m'encanta
saber que si allargo la mà hi haurà la teva
m'encanta
notar la teva respiració prop meu
m'encanta
que diguis que t'agraden els meus ulls
m'encanta
que em facis sentir el que sento ara
m'encanta
que m'abraçis i saltem del titànic
m'encanta
que etiquetem relacions ràpidament
m'encanta
que em facis posar vermella
m'encanta

... i es que sí, encara em poso vermella si em dius que m'estimes...

solidaritat ciutadana/eufòria futbolística

sembla mentida, sembla mentida. la gent està com boja! són quarts d'una de la matinada i això és una festa. quin patir, de debò. avui he vist volar cadires, he fet una barricada al mig del carrer, hem fet explotar dues ampolles de cava, m'han caigut a sobre tres llaunes de cervesa, una ampolla sencera d'aigua freda i... jo què sé. realment, sortir al carrer és una passada. tothom es saluda, es somriu, la gent canta i crida i sembla que no recordin que demà al matí han de tornar a treballar, perquè total, i què? no és tan sols un partit, és un sentiment d'eufòria col·lectiva, de somni aconseguit que t'encomana el somriure fins i tot sense voler... i m'agrada. m'encanta veure com una colla de joves milionaris pot fer feliç a la gent del carrer que té unes alegries i unes preocupacions tant diferents a les seves, però que els uneix això, el futbol. avui els veïns que no es saluden mai, els amics que ja no es parlen, parelles que estaven al límit de trencar la relació... tot s'oblida i es celebra el barça. perquè no sé si és més que un club, però tant és, l'important és que fa vibrar, i fa somriure.... i sentir a un nen cantant l'himne del barça per la finestra no té preu.

què és?

potser és el destí
potser la felicitat
la tranquil·litat de saber
que sí, ja passarà
i passa.

potser és tonteria
potser no n'hi ha per tant
la consciència de veure
que és tan sols el que és.


i tenia raó, no era un partit de futbol
a mi, total
el futbol....
ja se sap.



és tota la resta, el que em fa feliç.

i ara què?

hauria d'aprendre a estar quieteta, a callar, a no ficar-me en embolics
sóc un desastre sense remei
i fins ara era feliç
i ho sóc mentre no hi penso
però llavors la consciència torna
algú em fa tocar de peus a terra
i me n'adono
que m'he equivocat
i que no només depèn de mi
...


i ara què?

gran descobriment

ja ha arribat, i l'he descobert. sí, els meus bloquejos creatius i els mals d'esquena vénen junts. de debò, no és una excusa, és verídic. intento escriure, m'hi poso i tot el que escric no es mereix ni ser publicat, però tant és, segueixo escrivint. siusplau, ciriqueu-me una mica, ho necessito, m'estic relaxant massa. potser és per tot el que em passa pel cap... tot l'espiral d'energia positiva em trastoca una mica i...perdo qualitat literària. en fi és patètic però és el que hi ha.


la lluna plena d'avui, última nit, em fa sentir quelcom de nou, d'estrany, d'antic i renovat...que m'atabala m'exaspera i m'encanta.... no sé què serà, tot és questió d'anar veient i... ja es veurà, com tot.



el destino marcó el camino.

corazón de lechuga.

es bonito tener el corazón de lechuga
las manos del yin
la sonrisa sin risa
la espalda hecha un cromo
los amigos muletas
los abrazos de oso
las cortinas de hilo
los hilos sin cuerda
las pulseras de bolas
y el beso que no llega
es bonito tener el corazón de lechuga
pintar la comida
como dice mamá
que si no esta para comer
estara para jugar.

como niños....

està bé, s'ha acabat

això és el que volíeu, oi? doncs d'acord, hi renuncio. prou duncan dhu. ja està home ja està. se'm va publicar la cançó 4 vegades i m'he fet pesada, em sap greu laureta... doncs res... tot té una explicació, de debò. mireu, de vegades necessito música per treballar que em doni energia i em posi de bon humor. i amb aquest cd em funciona! puc fer treballs i em fa riure, em dóna bon rotllo. però ja n'hi ha prou. teniu tota la raó m'he obsessionat una miqueta. aix... en fi bona gent, me'n vaig a dormir i deixaré d'escriure tontades perquè últimament la qualitat dels poemes està baixant fins a uns límits insospitats... però què voleu que hi faci, sóc feliç de forma absurda. deu ser que els visitants de la meva vida em trastoquen lleugerament. Sí laureta, diumenge gravo el curt. i puntoenboca.


un petonàs a tots, i gràcies per aguantar-me =)


besuzielu

si¿?

de vegades
reacciones
o no
o sí?
sí.
potser
no...
m'equivoco?
m'entens?
no, és clar
ja em va bé.



potser és més fàcil parlar clar, oi?


bsu zielu

Duncan Dhu- Esos ojos negros

Esos ojos negros,
esos ojos negros no los quiero ver llorar,
tan sólo quiero escuchar,
dime lo quiero oír,
dime que vas a reír, dime,
dime ahora que duerme la ciudad.

Hace ya algún tiempo,
hace ya algún tiempo que tú voz parece ser
una pluma y un papel que cuentan
que vas a volar en sueños,
que serán tus ojos negros
los que me iluminen al andar.

La lluvia cae sobre el suelo gris,
el tiempo pasa y no puedo reír,
la noche es larga, mi voz, amarga.
Hoy he visto despertar el sol.

Y tus pupilas brillarán
pero, espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán.
Pero, espera, descuida, que ya vendrán,
la lluvia los devolverá.

···

La lluvia cae sobre el suelo gris,
el tiempo pasa y no puedo reír,
la noche es larga, mi voz, amarga.
Hoy he visto despertar el sol.

Y tus pupilas brillarán
pero, espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán.
Pero, espera, descuida, que ya vendrán,
la lluvia los devolverá.

Esos ojos negros,
esos ojos negros no los quiero ver llorar,
tan sólo quiero escuchar,
dime lo quiero oír,
dime que vas a reír, dime,
dime ahora que duerme la ciudad,
dime ahora que duerme la ciudad,
dime ahora que duerme la ciudad.



akesta cançó... "me pierde".... zielu....

tirirititi!!

espiral creixent d'energia vital
m'aclapara i em desperta
la música em sona per dintre
els cascabells dringuen sense parar
somriures inacabables
torno a ser jo!
mala llet creixent i fredor
també torna i els castiga
però només quan cal, no ens passem
i sí, torno a ser jo!
potser una visita, però em fa riure
potser la música no era tan bona
potser tot m'és igual
potser els estudis no ho són tant, d'importants
potser de vegades passen per davant
amistat, amor i joia....
i sí! sóc feliç

i sí, torno a ser jo!

tinc

tinc
un problema
un atac de riure
unes ganes boges de viure
una colla d'amics genials
un cd de Duncan Dhu
una foto que m'agrada
una conversa extranya
una assignatura suspesa
un telèfon que es mou
una estratègia
un... un ... nosé
tinc un "algo"
tinc una sensació tan rara....


no ho sé....

on ets¿

on ets?
avui no et trobava la mirada
i potser jo mateixa l'evitava....
avui no entenc res i ho entenc tot
avui res no em fa mal i tot em fereix
avui no et trobo avui no hi ets
necessito parlar-te i no sé què dir
no sé per què ens compliquem la vida
tot seria més fàcil, no?
però...el món ens empeny a complicar-nos
i el mal que no volem fer-nos
ens duu a tot això.
i ara, ben mirat, no sé per a qui escric
potser tenia raó, quan deia que com el billar
jugo a tres bandes.


per què sóc tan complicada?

i tu, on ets?

duncan dhu

tota la nit escoltant duncan dhu, m'encanta!
la veritat és que estic descobrint grups .. bé, de fet els estic redescobrint. quan tenia 6 anyets la emva tia els escoltava sempre. i m'agradaven molt. i ara me n'he adonat que se m'havien quedat les cançons grabades a la memòria... només de sentir-ne els primers acords em sortia la lletra sola...
i sabeu? m'encanta! és genial sentir música amb tant bon rotllo... =) em fa feliç encara que les lletres siguin tant tristes. si hi ha humor, hi ha vida, oi? yeah!

aquí va una lletra

CIEN GAVIOTAS - Duncan Dhu

Hoy el viento sopla mas de lo normal
las olas intentando salirse del mar
el cielo es gris y t no lo podras cambiar
mira hacia lo lejos busca otro lugar
y cien gaviotas donde iran.

Hoy no has visto a nadie con quien derrumbar
los muros que gobiernan en esta ciudad
hoy no has visto a nadie con quien disfrutar
placeres que tan solo te imaginars
y tus miradas donde iran.

Hoy podras beber y lamentar
que ya no volvearn
sus alas a volar
cien gaviotas donde iran.

Hoy el dia ya no es como los demas
el ron y la cerveza haran que acabes mal
nena ven conmigo, dejate llevar
hoy te ensear donde termina el mar
y cien gaviotas donde iran.

potser

un nus a l'estómac
potser si
un garbuix d'idees
potser si
no m'entenc ni a mi
potser si
m'ho he passat bé
potser si
la trobava a faltar
potser si
odio aquesta paraula
"potser"

no sé què he de fer.... tinc tots els ingredients per a ser feliç.... però.... i ara què?

si el temps ho cura tot...
maleït sigui el temps.

blau?

ja sóc jo

ara que la son
m'entra a les orelles
i la llum
es fa més fosca
i la nit
se'm tira a sobre
i sé que estic contenta
no sé quan seré tan feliç com vaig ser
però camino pel mateix camí
sola soleta sola
i feliç
i ric
la gent amb qui em creuo em somriu
i els qui em trepitgen no deixen petjada
i si ho proven, es trobaran trepitjats
res més
estic contenta,
sí, "me siento bien"
evax fina y segura...
i ric de recordar tonteries
i què?
és la meva vida i ja en tinc prou.

gràcies.



blau

blau

blau
si el cel és blau
i el mar és blau
i els ulls són blaus
i el cor es blau
l'aigua seria blava
i salada
com les llàgrimes
que no surten
i no plou
ja no plou
i el blau
el duc dins.
massa endins

he oblidat el roig..... no puc escapar del blau.

merda!

maleït sigui el blog
havia escrit un text
no era bo,
però sí graciós
i ara au
a prendre pel sac
així doncs ara escric
per a activar els dits
descarregar mala llet
i oblidar mals moments
va bé?
doncs au.
bona nit


no sé qui sóc, no sé què faig.... la bombolla es va trencar

ah!histèria

de vegades hi ha gent que em crispa els nervis. i en tres dies, n'he trobat tres. dos nois i una noia. redéu. el pitjor és que són amics, i que s'ajunten.... epr sort només els he trobat de dos en dos, un dels nois ha repetit... però bé, aquest és un inútil i no em fa cap mena de por. però els altres dos em fan pànic. són d'aquella gent que només de veure'ls ja fan respecte. quan et tracten una mica semblen simpàtics però a la que et gires, saps que te la clavaran, segur....
no ho sé, però em posen nerviosa. suposo que aquests dies estic una mica massa sensible, o tan sols és que hi veig més clar. és quan dormo que hi veig clar, deu ser això....
avui he somniat que un amic em deia que és gay. que fort. estic boja....
en fi, potser que deixi d'escriure, que m'estic crispant els nervis a mi mateixa i tampoc no cal....

no sé què sóc, no sé qui sóc.... la bombolla va explotar

tannaka

un llamp sense so
com fan tots els llamps del món
caurà damunt meu
sense poder fer-hi res
avui no em farà mal


res no em fa mal avui. tinc els ulls secs.

bubble

escales o ascensor?
l'ascensor és més ràpid.
porta oberta
calaix
claus
porta tancada
cop
cop sec
llença la bossa a terra, les claus
es col·loca al mig
barcelona a un cantó
barcelona a l'altre
respira
per últim cop amaga el plor
i crida
xiscla tant que els braços li pugen sols
crida tant que de cop es contorsiona
crida tant que cau a terra
xiscla tant que la veu es trenca.
plou
plou mullat
les llàgrimes li xopen la cara
i el cabell
i murmura que no
i no s'abraça els genolls
no s'amaga
plora, només plora.
fins que una mà se l'endú,
perquè està xopa i gelada
i li convé sopar una mica
i potser no n'hi ha per tant
o sí
sí que n'hi ha per tant
però plorant no es soluciona.

potser dormint tampoc

la bombolla es trenca.....

però hi ha algú disposat a fer-ne una altre

haikú

el que jo somnio
no podrà mai existir
un haikú d'amor.

què sóc?

cor buit
ànima glaçada
tremolor de pànic
i ara què?
coca-cola i ulls plorosos.

això sóc jo.


sort que a voltes trobes una mà....gràcies marta....

reflexió (una de meua)

avui avui....avui ja està. i demà? què és, demà?
els humans sls esperem gastar el futur per a recordar-lo com a passat. llavors, el present no existeix?

quant?

quantes vegades he dit
que avui
al sortir del metro
volava?

quantes vegades he pensat
que sí
n'estava segura
estimava?

quantes vegades he fet
que no
no ho semblava però
m'equivocava?

avui he volat al sortir del metro
avui m'he espantat, tant, que una sola llàgrima m'ha partit l'ànima
avui un colom ajagut aprop m'ha fet sentir germana
avui m'he adonat que el cor i el cap se separen tant....
que si l'ànima no els ajunta es trenquen.

jtm

hoy no te acostarás sin saber una cosa más.

hoy no te acostarás sin saber una cosa más.
he sabut per exemple, que la ginesta provoca alèrgia.
que hi ha gent pel món a qui més valdria no haver nascut.
que les coses no es valoren en ordre, però es valoren.
que més em valdria callar, de vegades.
que un petó sorpresa pot ser bonic, segons com.
que el sol crema abans als llavis que a la pell.
que....sí però que no.
que em tinc més por a mi que a res.
que sóc una mica friki....
que.......
que sí, que em puc cagar en el sistema educatiu, en el món, en la gent, i en tot... però que sóc tan feliç de viure.....=)

anyanya!!!
m'encantes!

jtm

divisió de sant jordi

avui el món es divideix en dos: qui regala rosa i qui espera rebre'n una.

qui regala rosa té dos problemes.... primer, on la compra, i després com la dóna. si la compra per a la mare, germana, àvia, tieta, cosina....no hi ha tant de problema. amb qualsevol cosa queden contentes i ja fa el fet. ara, si és per la novia, parella, dona, companya o disli com vulgues, la cosa ja canvia. ha de ser la millor rosa, la més bonica, com li agrada a ella... perquè és clar, si sap que la prefereix oberta la compra oberta, sinó una de més tancada, però i si és la primera? l'encertarà?
un cop triada la rosa, s'ha de donar. si és per a la mare o parenta s'arriba a casa i es comença amb la cantarella de... una rosa per a la mare més bonica del planeta, l'àvia més sàvia, la germana més pesadeta (però la més mona) o.... vés a saber, ja s'inventa alguna cosa. però i si és per a ella? la cosa ja és diferent. tenim dues modalitats: o anar de cara i donar-la sense més ni més, i estampar-li seguidament un petó als morros, o bé amagar-la lleugerament i fer-la aparèixer....i esperar el petó.

qui rep la rosa té o pot tenir dues reaccions. si la rep del pare, germà, cosí o avi, li salta al coll i li fa un petó a la galta, li diu que és el més maco del món i que moltes gràcies i passeja la rosa pel carrer com la cosa més natural del món.
en canvi, si la regala en nòvio, parella, marit o cosa, li fa un superpetó, li xiuxiueja que l'estima i li dóna el llibre de rigor. i, a més a més, passeja pel carrer amb la rosa als braços com si això fos la cosa més preciosa i més important del planeta i amb un somriure estúpid que no pot esborrar de la cara... i el millor és que quan troba algú amb la mateixa cara que ella, intencanvien mirades i se'ls dibuixa un somriure de complicitat inexplicable.



un cop feta la divisió del món... on sou, vosaltres?
regalar o rebre?


jo n'he rebut.... de quin dels dos tipus?
aaaaaaaaaaaah....



jtm

merda de dia

llegir-ho m'emprenya
clap clap
com m'imaginava, silenci
clap clap
i la resta? igual
en fi
i a u què et passa, eh?
buff
estrés
mal de cap
tremolor
fred
atac de cor?
proper
on coi és aquesta tia¿
no estic creativa
només ells poden calmar-me
visca pirats sound sistema

t'estimo.

no sé,
si és aquest
el regal que esperaves.
no sé
què diràs
ni la cara que poses.
no sé
què has pensat
en veure que et trucava.

sé que t'estimo
sé que em fas feliç
sé que m'encantes
sé que vull estar amb tu
sé que intentaré fer-te feliç

voldria estar amb tu
voldria abraçar-te
voldria adormir-me amb tu avui.....i sempre
voldria despertar a l'alba al teu costat
voldria saber que penses el mateix que jo

m'encanta que somriguis
m'encanta que m'abraçis
m'encanta que em deixis besar-te
m'encanta formar part del teu món
m'encanta perdre'm en els teus ulls


m'encantes tu, i els teus petons de sucre.....

t'estimo
t'estimo
t'estimo....



jtm amour.

m'avorreixo....

m'avorreixo mortalment.
sí, ja ho té la setmana santa.
tant esperar-la i al final, això.
després de milers de trucades, he quedat.
amb un amic a qui fa temps que no veig el pèl.
i sí, em fa moltíssima il·lusió, però no ho sé.
potser no és el que més em venia de gust de fer.
ja ho sé, sóc molt exigent i molt borde.
tinc ganes de festa, avui.
vull sortir, anar al Tio Canya, emborratxar-me.
bé, això no, o només una mica...
vull estar amb ell, però buff...
buff
ell
bah
tant és
estic rara, i avorrida.
molt avorrida.
tant és.
he quedat d'aquí a...dues hores i quart. doncs bé, només queda esperar, i a passar-ho bé!

jtm

orenetes

els ocells, per norma general, no m'agraden. però les orenetes són una altra cosa.
les orenetes em fan feliç, em recorden quan era molt i molt petita. el meu germà començava a caminar i a moure's, i venien les orenetes. sí. amb l'àvia anavem a berenar en algun lloc, un lloc amb arbres i gespa. un parc, suposo, però no ho recordo.
era just després de setmana santa, i berenàvem magdalenes i xocolata.
fa una estona m'he quedat sola a casa, i m'ha vingut un atac de gana. buscava alguna cosa dolça per menjar i no he trobat res. he sortit, però com que és festiu, fins que no he arribat al "badulake" més proper, res de res. i he comprat magdalenes. quan tornava cap a casa, he vist les orenetes volant damunt meu. he pujat dalt a casa, he passat per la nevera a buscar un ou de xocolata. i he sortit al terrat.
i he tornat a sentir el gust de la xocolata, les molles de les magdalenes fent-me pessigolles i les orenetes damunt meu....però aquesta vegada era millor, tenia el plaer afegit del record, de saber-me sola i forta, i una mica més crescudeta...




però tot això no és prou perquè t'entengui....


jtm

les meves m...

m
mm
mmm
mmmm
mmmmm
mmmmmm
mmmmmmm
mmmmmmmm
mmmmmmmmm
mmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmmmm
mmmmmmmmmmmmmmm'
mmmmmmmmmmmmmmmm'e
mmmmmmmmmmmmmmmmm'en
mmmmmmmmmmmmmmmmmm'enc
mmmmmmmmmmmmmmmmmmm'enca
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encan
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encant
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encante
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encantes
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm'encantes!



t'estimo.
bona nit amor.

jtm

recepta: suc de cítrics (recepta nova)

INGREDIENTS (per a 2 sucs)

• 2 llimes
• 2 llimones
• aigua
• sucre

ESTRIS

• una espremedora (manual, s'entén)
• un ganivet
• una cullera
• un termo de l'IKEA
• una tassa

PREPARACIÓ

• es prepara el suc de les llimones i es va posant al termo.
• es fica la polpa dins la tassa
• es prepara el suc de les llimes i es fica al termo
• es fica la polpa de la llima dins la tassa
• s'afegeix una mica d'aigua al termo, i un parell de cullerades de sucre
• es barrega i es fica a la nevera
• es barregen les polpes de la llima i la llimona i es fiquen a la glaçonera. es posa al congelador

PRESENTACIÓ

• es posa el suc ben fred en dos gots baixos amb el glaçó i una fulla de menta i au, bon profit

a veure, que consti, és una recepta inventada, ja veurem si funciona, eh?

ja em direu el què, si la tasteu!

petons!

jtm

avions? sí.

un
dos
tres avions. on van? tornen o marxen? hi ha gent que es coneix d'un avió a l'altre? saben on van? és el primer cop que venen a Barcelona? els ha agradat la ciutat? quan tornaran a casa? quanta gent ha perdut les maletes? viatge de negocis o de plaer? venen sols o en parella? per què els avions deixen aquest fum i de nit no es veu? i l'altre? l'estic perdent. si anava cap allà, per què no hi ha anat en línia recta? el pilot està content? quantes dones hi ha que pilotin avions? són feliços? per algun d'ells és el primer viatge? hi haurà algun incident? algun d'aquests avions caurà? quan arribin, els esperaran a l'aeroport?els he vist o els he imaginat? tinc fred? torno a casa? quan tornaré a pujar al terrat?


enlloc. tornen i marxen. segur que sí. potser no. per a alguns no. a la majoria, la ciutat és bonica. potser demà. molta. una mica de cada. depèn. perquè és fosc. torna a l'aeroport. perquè no pot. suposo. poques. segurament. sí. no. esperem que no. segur. els he vist. sí. sí. demà.

hui

avui
parlem
de tot
de res
junts
m'agrada
fa fred
un petó
petit
mil petons
t'estimo
quan fa?
no ho sé...
no sé comptar, jo
i per què no?
saps,
mai havia estat tan segura
de fer el que estic fent
i sí, t'estimo.
per molt que pensis que no
ja veig que no m'equivoco

jtm

done

Rius
O t'amagues
Gires la cara
Em mires
Riem junts.




ho veus, un minut!

jtm

no-no

no no m'equivoco
si dic que t'estimo
no havia estat mai tant segura
de fer el que em diu el cor
no no m'amago
i m'hi enfrontaré
a la vergonya
no no menteixo
no em creus si sóc sincera
potser sóc massa nena
per mostrar-me tal com sóc
però n'estic segura
que no m'equivoco
que t'estimo
a tu i prou
per molt que insisteixis
només a tu
i t'estimo
tant
tant
tant

que només tu saps com t'estimo.

jtm

l@

l@, la roba
vestits, "trapitos", vestimenta.
segons el diccionari, qualsevol drap o tela, especialment que erveix per a fer vestits o abrigalls de llit.
potser sí, que només serveix per a tapar-nos, però déu n'hi dó la de problemes que porta.
avui he anat a mirar roba. sí, i el millor és que no era la meva intenció. però no sé com, estava ficada en aquella mena d'outlet. i quina mala llet m'ha agafat! com poden dir que una samarreta blanca valia 125 euros? mentida! hòstia, i si hi ha alguna cosa que m'emprenyi és que em timin. si vull pagar 50 euros per una samarreta ja els pagaré, però ho vull saber des d'un principi, no cal que em diguin que és una ganga quan saben tant bé com jo que allò només ha costat 5 euros de fer i encara gràcies.
en fi, que m'he enamorat d'una samarreta, d'aquestes tan cares. i sí, és un polo. i sí, m'agraden els polos. i no, no m'agrada GENS la roba de temporada d'aquest any, és una horterada i els anys 80 em queden fatal. de debò. i sí, els pantalons de tio del BSK m'han encantat i penso comprar-me'ls. i perquè no?m'agraden i els de dia no. doncs ja està.

i així potser m'acostumo a mirar roba de tots tipus, que no se sap mai a qui hauràs d'aconsellar. però total, per què ens en preocupem tant si només ens tapa?

som vergonyosos o tan sols presumits?
i una altra pregunta... per què és tan estreta la ratlla que separa el fashion de l'hortera?

no ho sé, són les reflexions de l'@


jtm

el futbol....

el futbol em trastoca. realment, no em va bé per la salut. avui, veient el barça he acabat elaborant la teoría que es fuma les seves pròpies rastes, que es dutxa amb xampú de marihuana i que per això està tan tranquil. després, hem fet aparèixer a la iaia al mig del partit, quan una eminència ha cridat: -PERÒ QUE XUTI ALGÚ!!!
finalment, hem rigut com a bojos ballant qui sap què, fent un sorollet agradablíssim amb les sabates.... i a les rambles gairebé mato al pobre noi, que no en tenia cap culpa...

en fi, un dia estrany.... m'ho he passat bé, però.

i sí, el futbol em trastoca, però no prou per deixar-te d'estimar, això no.....


t'estimo amb bogeria



jtm

no t'espantis

no t'espantis, però no estic bé. porto hores aguantant-me les llàgrimes i ara em sembla que sortiràn soles. estic tan cansada....estic cansada de tot, avui. de les classes, de la quantitat de feina que surt de tot arreu, de l'estrés, de la gent, del món sencer. em famal el cap, em fan mal els braços em fa mal el cor em fan mal les cames....
em fa ràbia escriure tot això, em fa ràbia discutir, em fa ràbia ser maleducada, em fa ràbria baralar-me amb la gent, em fa ràbia sentir-me tan sola, em fa ràbia no poder parlar amb tu, ni amb ella, em fa ràbia pensar que encara queden hores per veure't, em fa ràbia haver-me entristit quan m'has dit que marxaves, em fa ràbia pensar que si llegeixes això no entendràs res...em fa ràbia saber que aquesta nit tornaré a dormir sola i no seràs al meu costat....

imagino que ens veurem. rellegeixo el teu missatge d'ahir a la nit i somric. poc, però ja n'hi ha prou. recordo que fins demà al vespre no queden ni 24 hores i potser no n'hi ha per tant. a més a més, segur que t'ho estàs passant bé. així doncs, faré com sempre, t'enviaré un missatge per desitjar-te bona nit, com cada nit, m'abraçaré al coixí, com cada nit, recordaré la teva pell, la teva olor, i sobretot anhelaré el demà, el moment de veure't i, com sempre

...

perdre'm en el mar dels teus ulls.

jtm

entre tots dos....

me'n vaig a dormir, vens?

si

i et taparé

i em posaré a dins

i t'abraçaré

i et besaré el clatell

m'encanta
m'encanta m'encantes i si ets amb mi ho tinc tot... t'estimo

jtm

but ma, why he's so....

perquè és tan tot?
tan guapo, tan simpàtic, tan intel·ligent, tant dolç, tan dur, tan dolent, tan seriòs tan divertit tan...
si fossis al meu costat em diries que es tan tan tan com una campana. però ets lluny i no t'he pogut explicar que des que vas marxar cada dia l'estimo una mica més. una mica més cada segon. i tenies raó quan em deies que aquesta vegada potser no m'equivocava, i ara sé que no m'equivoco. intento explicar-te com em sento i no puc, però és que em costa molt. seria més fàcil si em veiéssis brillar els ulls, i t'asseguro que brillen, ma, brillen. i t'enyoro ma, t'enyoro molt. enyoro xerrar amb tu, però sé que estàs bé i que et cuiden. avui dormiràs a la locanda, quina enveja... ja t'ho canvio. i dijous ens veurem, encara no sé a quina hora arribes, però avui ja demanaven per vosaltres. em vindràs a veure ballar?potser em veuràss brillar els ulls, llavors. tornaré a ballar amb el monda, a veure si es pot. si no arriba tard, és clar. i .... ai, ma, és que em sembla que cada vegada que em poso a escriure escric per a ell i sobre ell i... és que em costa tant no escriure-li quan és ell qui em fa feliç!
tan tan tan
ma, és tan tot que a voltes espanta.
però, què vols que et digui... m'encanta!

I miss you, ma

jtm

descobrir-te avui

descobrir-te descobrint
mirant coses noves
somrient sense motiu
amb ganes de viure
recordant moments futurs
si és que es pot i no imagino
escoltes el meu passat
i m'expliques petites coses
ens espantem
ens estimem
i després fa fred,
però a tocar dels núvols tot és possible
ella, pobreta, aguanta
i al final ja hi tornem a ser
Barcelona ens obre els braços
i ens acomiadem aprop
i no vull deixar-te marxar
perquè et necessito
perquè t'estimo
perquè m'encantes
perquè sí.
i saps que els malsons només són això
malsons
no et deixaria d'estimar
no et deixaria d'estimar
perquè m'encanta perdre'm en el mar dels teus ulls...




jtm

marxem?

tinc ganes d'escapar-nos junts
marxem ara mateix
no importa el lloc,
vull anar lluny
on no ens busquin
vull tancar els ulls i desaparèixer
i no obrir-los si no estic amb tu
vull...

vull veure't i fa unes hores estavem junts
vull perdre'm en els teus ulls
fer-te pessigolles
no deixar-me fer petons
i sentir que cada dia t'estimo més i més i que és per això que t'estimo....

perquè ets genial, perquè t'estimo, perquè sí, perquè em fas viure, perquè m'encanta perquè ets tu, perquè si no hi ets.... no puc.però hi ets, oi?

en tens prou, amb l'explicació?

jtm

dormir amb tu

he dormit amb tu, avui.
no hi eres, però et somniava
no hi eres però el meu coixí
aquest matí
feia la teva olor
no hi eres però t'he vist
acaronant-me l'espatlla
i m'has fet pessigolles.

he dormit amb tu, avui
i ho he recordat al matí
quan he vist que era un somni
i que tan sols una nit
em fa reviure
tantes emocions que
potser em plantejo si
no seria millor...
dormir junts de tant en tant...

i així em llevaria somrient
de bon humor i amb ganes de viure
com les d'avui
però sense somni
sense record
amb el present
i el futur d'un dia per menjar-nos el món
junts

jtm

m'han demanat la lluna (associació lliure d'idees)

m'han demanat la lluna i no he sabut dir que no.
la lluna, la lluna en un cove
la lluna i la pruna
les meves llunetes
la meva arracada
la giralda de sevilla
la lluna la lluna
la lluna en un cove
la lluna i la pruna
la lluna dins l'aigua
reflex de la lluna
el conte dels indis
quan érem uns nens
la lluna punxada, com una pilota.
demana la lluna.... doncs que demani.
jo no sé dir que no, i de la lluna, em sembla que en sé una mica


per això sóc una llunàtica, no?

jtm

et trobaré a faltar...

ei! et trobaré a faltar, quan marxis. trobaré a faltar que ens tanquem a la cuina cada dia, que m'esbronquis perquè arribo tard, que em facis passar mals moments i que ens morim de riure per xorrades. trobaré a faltar els comentaris del blog, que em facis veure coses que no vull veure, que em controlis a l'hora de menjar i que em facis fora de la teva habitació perquè vols dormir. t'enviaré missatges i parlarem per telèfon, però ja se sap, que no és el mateix. encara no has marxat i ja tinc ganes que tornis, que m'expliquis tot el que heu fet, de veure les fotos i recordar quan hi érem nosaltres, allà, de passar-ho bé i de quedar-nos afòniques de tant parlar.
només t'escric perquè en tinc ganes, perquè no hem xerrat prou avui, perquè m'has dit que estic molt callada.... potser sí, però és que t'enyoraré....


petonets....

a thousand miles, vanessa carlton

"A Thousand Miles"

Making my way downtown
Walking fast
Faces pass
And I'm home bound

Staring blankly ahead
Just making my way
Making a way
Through the crowd

And I need you
And I miss you
And now I wonder....

If I could fall
Into the sky
Do you think time
Would pass me by
'Cause you know I'd walk
A thousand miles
If I could
Just see you
Tonight

It's always times like these
When I think of you
And I wonder
If you ever
Think of me

'Cause everything's so wrong
And I don't belong
Living in your
Precious memories

'Cause I need you
And I miss you
And now I wonder....

If I could fall
Into the sky
Do you think time
Would pass me by
'Cause you know I'd walk
A thousand miles
If I could
Just see you
Tonight

And I, I
Don't want to let you know
I, I
Drown in your memory
I, I
Don't want to let this go
I, I
Don't....

Making my way downtown
Walking fast
Faces pass
And I'm home bound

Staring blankly ahead
Just making my way
Making a way
Through the crowd

And I still need you
And I still miss you
And now I wonder....

If I could fall
Into the sky
Do you think time
Would pass us by
'Cause you know I'd walk
A thousand miles
If I could
Just see you...

If I could fall
Into the sky
Do you think time
Would pass me by
'Cause you know I'd walk
A thousand miles
If I could
Just see you
If I could
Just hold you
Tonight



i la sentia i se'm posava la pell de gallina pensant en tu.....

jtm

buff.. aquesta setmana

sé que he d'escriure, m'hi obligo cada dia. és un bon exercici per a la ment, m'ajuda a sintetitzar, a posar en ordre tot el que em passa pel cap, però avui no puc. quantes coses m'han passat, en una setmana!
m'he barallat amb els pares, he tingut més d'un problema amb mi mateixa, estic tornant a normalitzar una amistat, he fet molts plans i la majoria se n'han anat a l'aigua, he fet molts exàmens sense haver estudiat, m'he estressat moltíssim, he plorat com una boja i he rigut molt també.
tinc moltes coses a explicar, però també tinc moltíssimes ganes d'anar a dormir i prou, d'oblidar-me que demà podria passar la nit amb tu i que no podrà ser, d'oblidar-me que no sé quan podrem tornar a estar junts, d'oblidar-me que avui no ens hem vist i que ho necessito... d'oblidar-me de tot.

només voldria dir una cosa, però tinc por de repetir-me


t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimot'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo



ho veieu? em repeteixo

jtm

=)

amb gust de sucre als llavis, com vaig escriure una vegada. amb gust de sucre als llavis ara parlàvem per telèfon, amb gust de sucre als llavis penso que t'estimo. amb gust de sucre als llavis sento que et necessito, amb gust de sucre als llavis tinc ganes de besar-te.
avui tot és tranquil, ahir sortia l'arc de sant martí a mitja tarda, ahir no sabia si plorar o riure, avui no he tingut motius per dubtar.avui penso en demà i em reconforta, ahir i pensava i tremolava.

avui sé que t'estimo i això em fa viure
amb gust de sucre als llavis, t'estimo



jtm

el poema de la flor al cul

són un bon parell de versos alexandrins
els qui ben rimats fan d'això un poema així

-una estupidesa ben dita
coses pensades o
millor no



petites de que voltes un
onades làtex a fan GraNtSunaMi.

reflexions a partir d'un poema extrany

-oh, poema de la rosa els llavis, jo et dedico la flor al cul!

no intenteu entendre res, només qui porta pantalons de làtex m'entendrà.....

oi nenes?



jtm

canvi

tremolava de pànic però ja esta
tenia fred al cos i al cor
tenia la por ficada dins
tenia els teus ulls clavats a l'ànima

i les paraules han fluit
no tan depressa com voldria
simplement, com he pogut
i ja ha pasat

sóc feliç
estic tranquil·la
t'estimo
i res no ho canvia
i res no ho canvia
i res no ho canvia



jtm

què saps, avui?

has sabut mai
que ho fas bé
que aquest cop sí
que ja ets feliç
que no t'equivoques
que tens el cap clar.

has necessitat mai
que et diguéssin que t'estimen
que et miréssin amb tendresa
o que t'agafin de la mà...

has viscut mai
un moment com aquest
enfrontar-te al món
amb els ulls oberts
la mirada atenta
i la mà que t'agafa
i que no et deixarà....


jo ho he viscut avui amb tu, i ho viuré demà, i les vegades que calgui, perquè t'estimo

just... what i wanted to say...


jtm

campana

no, no em passa res,
però eixuga'm les llàgrimes
no, no em passa res,
però feia temps que no parlàvem
no, no em passa res,
però feia anys que no fèiem campana
no, no em passa res,
però sort que has vingut

sort que hem xerrat
que m'has explicat
que m'has entès
sort que no cal que t'ho digui, nena
que ja m'entens
sort que m'ho has tret tu
sort que m'ho has dit
sort que hi ets
gràcies per tot

gràcies pel missatge,
et trobaré a faltar
gràcies per ser-hi,
m'has ajudat.
gràcies per fer-me gràcia
gràcies per criticar
gràcies per veure el bar omplir-se i buidar-se
gràcies pel clipper de diavolo
m'alegro que ens haguem confessat

m'alegro que haguem dit el que haviem de dir
m'alegro que hagis pres aquesta decisió d'una vegada
m'alegro de que tot torni a ser com abans
m'alegro que..... m'alegro que te n'alegris

petons, nineta
petons bunika
petons guapissima....

petons de la petufa petufeta... que ja ho sabem, tu i jo tenim un cos... que no és el que ens toca
....
ja ho diu la teva mare.


=) gràcies per fer-me costat, dl*!!

saltes?

ets dalt de l'avió. el trajecte sembla que s'ha d'acabar d'un moment a l'altre. ets molt amunt, i de cop, comences a sentir a la teva gent molt lluny, en veu molt baixa. les coses sembla que no se sentin del tot, les paraules es confonen. et trobes cada vegada més sola, i la por t'ataca. realment estàs preparada?tu no ho penses... potser sí, però t'has d'enfrontar a l'avió i a tu mateixa. podràs pilotar-lo?
ara ja has vist que amb l'avió tu sola no pots. només et queda una sortida. saltar amb el paracaigudes. i si no s'obre? i si caus i et mates, directament? no seria millor esperar?
de cop, només en sents una, de veu, l'última a apagar-se, i et crida fes-ho, t'espero a baix.

has de saltar ja, si no vols estavellar-te. i no tens temps de mirar si el paracaigudes funciona o no. la decisió ja està presa, i ho fas.

jo ja ho he decidit, i tu què? saltes?

un per a tu, cordonera, aplica'l

=) jtm

de calamar a...

mira, no et queixis, que com a mínim passes de calamar
de calamar.. i de passable
de passable, i de tio OK
de tio ok... sí, i de mono també
llavors tenim l'encantador....
aquell qui és atractiu
el que està bo....
i l'altre.


per cert, d'aquest últim, encara no n'he trobat mai cap... serà qüestió de seguir buscant.

en fi, porto una paranoia brutal, però ja se sap, quan no es passa de calamar.... el calamar, vuelve al mar

=)

i'm happy, so happy, so so happy.. but i need you.

jtm

diferència de gènere

-però mira el que em dius, si som objectes!
-ei, no, tio, jo no ho he dit, això!

La conversa ha começat a degenerar a partir d'aquest punt. ara sou les dones qui ens tracteu com a objectes, em deia. doncs potser sí, o potser no. què consideres un objecte, tu? sincerament, només era una conversa de bar, de tarda de diumenge que ja comença a ser habitual, i potser té raó.
Fins fa poc temps, erem les dones, els objectes. i ara ho son els homes? i per què no? us heu plantejat com en seria de graciós, veure una colla d'homes en tanga descordant-se l'abric a la vora del camp nou? no és humiliant, vist així? i llavors, com us penseu que ens sentim les dones en veure-les a elles?
no és enveja, no és per ser puritana. no hi tinc res en contra de les prostitutes, però ho trobo humiliant veure-les treballar així i en unes condicions com aquestes. res més


au, papa, ací ho tens, una cosa mínimament seriosa i NO-ROMÀNTICA!

mal al peu, mal al cor

les llàgrimes em cremaven a la cara
el dolor em recorria el cos
i l'orgull ferit em feia caure.
no deixo mai de ballar
mai, sota cap concepte
només si em faig mal
i me n'he fet, i molt
no només al peu, sinó al cor
el mal al peu ja està curat
demà podré tornar a ballar
però quan podré mirar-la a la cara?
quan sense haver d'abaixar els ulls?
quan sense pensar en ella amb rencor?
l'aprecio, encara que ella a mi no
l'admiro, encara que ella no ho vegi
però em fa mal,
i no, no és el mal físic el que em preocupa.



tots hem tingut un professor que ens ha fet patir... el primer que em va fer patir ara plora al veure'm ballar i me l'estimo moltíssim... però als 6 anys un professor marca molt... ara ja no ho veig tan clar.


gràcies per ser-hi, guapissim.... jtm

instant

instants
instants de tu
instants de mi
instants de tots dos
instants de riure
instants de no plorar
instants de felicitat
instants d'infinita tristesa si marxes
instants d'amor
instants d'honor
instants d'horror
instants que fan gràcia
instants de risc
instants de res
instants de tot
però nostres

un instant fugaç on parar el temps per poder estar amb tu ......


això sí que ho demano.

jtm.... tota teva, ja m'entens. =)

per tu, vida

preciosa!
vida, on eres?
vida, on t'amagaves?
vida, ja has tornat?
vida, perquè no ho deixes?
vida, què està passant?
vida, ja ho saps, no canvio
vida, no vull que et facis mal
vida, ja saps com t'estimo
vida, no juguis fins al final
vida, acaba d'una vegada
vida, et necessito al meu costat
vida, t'enyoro
vida, sense tu no és el mateix
vida, tinc ganes d'abraçar-te
vida, tinc ganes de cridar
vida, rinc ganes de veure't riure
vida, tinc ganes d'estar juntes
com abans, vida

no em separaré de tu, estarem connectades... com abans =)

t'estimo!.. que pesada sóc

t'estimo!
t'estimo t'estimo i t'estimo
ho puc dir més alt, però no més clar
ho puc dir més vegades, però no t'estimaré més
perquè no puc, em sembla
t'estimo i és diferent
és diferent perquè amb tu toco de peus a terra
tot i que de vegades sembla que no hi sigui
amb tu que em fas perdre el cap i recuperar la consciència
t'estimo per com ets, per com parles, com et mous i com em mires
t'estimo, t'estimo i prou
i t'estimo i t'ho dic avui
que sé que no em llegiràs
perquè demà quan ho miris, vegis com t'estimo
i et recordis de mi

ja t'he dit que t'estimo?

com en sóc, de pesada....


jtm

donde estás, papá?

Donde estás, papá?
Donde está aquél con quien me peleaba a la hora de la merienda,
Aquél que me enseñó a lavarme bien la cabeza
Aquél que aprendió a secar-me el pelo y a peinarme?

Cuando olvidaste, papá,
Que tu hija no está solo para llevarla una vez al cine
Enseñarla a los conocidos
Y quererla por compromiso?

Cuanto, papá,
Cuanto te cuesta entender que me acerco
Y no ver que te separar
Ver lo que me está pasando
E ignorar que no te engaño.

Por que, papá,
Te levantas y no me miras,
Si me acerco no te giras
Y me ves si estoy delante?

Desde cuando, papá
No vienes a desearme las buenas noches
Me abrazas y me besas
O me despiertas los domingos
Gritándole al sol buenos días?

Es esto, papá, es esto crecer?
Debo crecer y perderte?
No un perder de guerra,
No es un perder de amigos
El amor no es cuestión de fuerza
Ni de orgullo, ni de nada
Es sólo cuestión de amor
Y aunque a veces no lo entiendas
O no veas cuando me callo

Si debo perderte al crecer,
Prefiero no seguir creciendo.

no serà...

no diguis el que penses
no pensis el que dius
no esciguis el que diràs
no diguis el que escrius
no diguis el que volen sentir
no sentiran el que dius
no neguis el que et passa
no passarà perquè ho neguis


què passa? per què tinc el dia girat si no hi he fet res?
per què tinc la sensació que hi ha quelcom a punt de trencar-se?
què em passa?

tinc por i no et vull perdre....

jtm

amb els ulls clucs

tanco els ulls i et veig
content, trist
somrient, seriós
despert, adormit
de cara, d'esquena
amb llum, a les fosques
mirant-me o no
parlant o callat
feliç, o potser no tant
vestit o nu
treballant o no
amb mi, o sol

i només espero obrir els ulls i veure't amb mi
i només necessito saber que hi ets per somriure.


jtm

somni

gairebé
no podia
respirar
anit
i avui
m'he llevat
sense veure't
i he somniat
que m'abraçaves
no saps per què truques
potser has notat
que ho necessitava
i ara quan?
quan sols?
quan junts?
tu i jo?
et necessito

jtm

tu ja has...?

conversa real

tu... tu ho has fet?
jo no... i tu?
que va...
com deu ser?
perdona... tu.. tu li has fet mai un petó a un noi?
....sí
waaaaaaaaaaaaala!
que guai
però... als llavis?
....sí
que fooooort!
però... amb llengua?
....sí....
aaaaaaiiiiiiiiiiiiiii
i... i tens novio?
tia, això no es pregunta!
jajajaaja no, no en tinc
però.... t'agrada algú?
sí, això sí
i.. i tu li agrades?
això sembla....
i... li has fet un petó?
sí...
amb llengua?
.....sí
jajajajajajajjajaja

tu... quin curs fas?
jo.... jo 4rt
si???????
sembles molt més petita
de debò? gràcies!

m'encanta que em preguntin, sentir-me integrada i semblar més petita. realment ho he descobert, puc tenir l'edat que vulgui. edat? què és això? si jo no en tinc....

ahàha

riure
somriure
tornar a riure.

abraçar-te
que m'abraçis
i tornar-te a abraçar.

estimar-te
sentir-me estimada
i estimar-nos

ser feliç
tornar a ser-ho
i ser-ho encara més

repetir-te
que no em crec
el que ha passat
que no pot ser
que no puc ser
tan feliç
com ara.

tornem a començar?


jtm....

primer any.

Algun dia ho entendràs, tranquil. Algun dia entendràs el que significa recordar el dia que vas conèixer als teus amics. Comprendràs què signifiquen per a tu i aprendràs a valorar-ho. No saps el que és començar a viure de cop. Canviar d’aires, de cares, saber que tens amics a l’escola però que a fora hi tens a gent que no et parlarà del mateix que durant la setmana, que seran com aire fresc enmig d’una habitació tancada. Veuràs que són una finestra al món, que fan tot el que tu voldries i que poc a poc et sents més com ells. Et sents més valorat, més amic, més gran. Més integrat en un grup estrany, però tan unit...d’aquí a uns anys entendràs què significa que et parlin només d’arribar, saber que les trucades van i venen sense haver de ser tu qui molesta. Veuràs què significa la confiança de segons qui, saber que passi el que passi el dissabte és el dissabte i que això no t’ho pren ningú. Veuràs que, realment, això és el que volies, el que t’importa i que ho has trobat sense buscar-ho. Poder parlar i preguntar sense vergonya, poder oblidar com t’has de comportar perquè no et facin mal, i els prejudicis queden arraconats en un calaix. Igual que tanques el calaix als mals rotllos per a sortir de festa, però saps que si cal pots obrir-lo, el calaix, i segur que hi haurà algú per a escoltar-te, de la mateixa manera que et disposes a escoltar-los quan veus quina cara posen al mirar-te. I créixer i veure que farà un any que els vas veure per primera vegada, que ara ja no tens ganes de perdre’ls de vista, que esperes poder-los tenir a prop fins que les vides se’n vagin per camins tan diferents que us trobeu de tant en tant per recordar vells temps. Vells temps que per a mi són nous, perquè tot just començo a viure.



aquesta va per tots vosaltres, tot el que mai m'atreviré a dir-vos per no semblar cursi.... gràcies per ser com sou.

=) la pitufa.....

el que ell diu...

diu que no acabo el que començo, que els meus escrits segueixen sent com abans, que el que dic sempre s'assembla, que no ho diu per putejar. diu que començo molt bé, però no sé seguir, que no persevero, que sembla que no m'importi, que sóc massa freda. que segur que me'n desdiré, que deixaré allò que hauria de ser el més important per a mi. que m'oblidaré dels amics per uns altres que em fallaran, que últimament estic molt estranya.

no li retrec que ho pensi, no li retrec que m'ho digui. només li puc retreure que no s'hagi parat a pensar si realment és així, que no m'hagi preguntat què és el que sento, què és el que em passa i que senzillament, pressuposi coses que no són. jo no li explico les coses, té raó, però ell no les ha preguntat mai. i quan m'hi intento acostar només em diu que això no ho vol saber. no vull renunciar a aquesta relació, de fet no puc fer-ho, però costa acostar-se a algú que és com un remaleït musclo.

no t'entenc.... i tu a mi? no, i tampoc no sé si hi has intentat o si et resignes a veure'm tal com em pinten els altres...

ja no puc

ja no puc
ja no puc anar pel carrer sense somriure
ja no puc mirar-me al mirall sense buscar-me els ulls
ja no puc parlar sense pensar
ja no puc cridar
ja no puc parlar amb ell i veure que no m'entén
ja no puc discutir, m'hi jugo massa
ja no puc xerrar i després criticar
ja no puc desdir-me de les promeses
ja no puc renunciar a donar consells
ja no puc deixar de ser jo mateixa
ja no puc cantar sense pensar en si em senten
ja no puc deixar de mossegar-me els llavis quan hi penso
ja no puc deixar de mirar-te als ulls

i perdre-m'hi.

i sabeu, el millor és que m'encanta =)

respira

em sembla que m'estàs arrossegant en un camí d'anada
no sé en quin sentit va
tot el que et demano és que siguis íntegre
amb això ja és suficient.
si estàs per aquí se'ns podria passar
podria abandonar-ho ara i mai intentar-ho.

respirar vida i epirar
com si demà fos avui
respirar vida i explirar
no és tan llarg esperar
respirar vida i expirar
treu la pols del etu somriure
i respira vida

només vull una cosa de veritat on poder-me agafar
sento que és aprop
la vida és massa curta per saber la veritat
optser ja és aprop
ens podriem llençar al foc
podria abandonar-ho ara i mai intentar-ho.

respirar vida i epirar
com si demà fos avui
respirar vida i explirar
no és tan llarg esperar
respirar vida i expirar
treu la pols del etu somriure
i respira vida

estem perseguint un somni
no sempre és un impossible
no és massa lluny de nosaltres
perquè hi crec

respirar vida i epirar
com si demà fos avui
respirar vida i explirar
no és tan llarg esperar
respirar vida i expirar
treu la pols del etu somriure
i respira vida
respirar vida i epirar
com si demà fos avui
respirar vida i explirar
no és tan llarg esperar
respirar vida i expirar
treu la pols del etu somriure
i respira vida
oh oh....

respira vida

=) tota teva.

és el meu lloc?

avui pujava per les escales de l'escola i les he sentit parlar d'una pel·lícula. es preguntaven si els seus pares els la deixarien veure, perquè la fan molt tard, perquè és de por...les seves perocupacions potser no difereixen tant de les meves, jo em pregunto si em deixaran sortir, si podré deixar de donar explicacions...
no fa gaire que era com elles, i se'm fa estrany pensar que tenen l'edat del meu germà. que ja no és un nen, que es fa gran, com tots. se'm fa estrany no conèixer als nens de parvulari, no saber què els preocupa. descobrir de cop noves professores a l'escola i haver de reconèixer que no en sé ni el nom.
me n'he desvinculat totalment i em sento un xic culpable.... allà era el meu món, i ara el meu món és fora. però no ho vull oblidar. no l'oblidaré mai, perquè 14 anys de la meva vida no passen en va, i sempre hi haurà, sota de moles capes de pintura, el meu nom escrit en cada paret, les rallades al pati, les empremtes a l'arbre i les petjades a la sorra.

mentrestant jo potser, seguiré fent el camí més llarg, fent petjades en la sorra, en la sorra.

Nena

Nena
Nena nena
Nena que no creix
Nena que s'equivoca
Nena que n'aprèn
Nena nena

Nena de disney
Nena de spice girls
Nena de gelats de llimona
I de pastís de xocolata
Nena nena

Nena que es fa gran
Nena que entén les coses
Nena que s'enamora
Nena que es fa mal
Nena que cau
I nena que s'aixeca
Nena que cada vegada entén menys el que passa
Nena que cada vegada és menys nena.


per molta ràbia que em faci, sóc una nena de les que es fan grans.... jo vull ser petita per poder-me ficar a la teva butxaca i viure així, sempre amb tu.

res o molt, depèn

res més que tu
res més del que em dones
res més que el que em dius
res més del que penso
res més que tu
ni ell, ni ningú.

res més que pensar
res més on mirar
res més que tu
ni ell, ni ningú.

res per a oblidar
res per a criticar
res per a res.

molt per viure
molt per explicar
molt per preguntar
molt per estimar
molt per a molts
molt per a mi?

molts petons
moltes abraçades
molt aprop
molt lluny?
no, no un altre cop.

avui no canviaria res per tu. avui donaria molt per estar al teu costat.

To breathe in life and breathe out
Like tommorrow is today
Breathe in life and breathe out
It's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
And breathe in life.

need you, darling.

breath in, lucie silvas

I feel like I'm dragging you down a one way street
I don't know which ways up
All I ask of you is to stay on your feet
That should be enough
If we stand around it could pass us by
We could give up now, and never even try

[Chorus]
To breathe in life and breathe out
Like tomorrow is today
Breathe in life and breathe out
It's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
An breathe in life

I just want something real I can hold onto
I believe its near
Life's too short to know the truth
Maybe it's already hear
We could throw ourselves into the fire
We could give up now and never even try

[Chorus]
To breathe in life and breathe out
Like tommorrow is today
Breathe in life and breathe out
It's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
And breathe in life.

[Bridge]
We're chasing something we've dreamed of
(is not always out of reach)
It's never far away from us
('cause I believe that)

[Chorus]
To breathe in life and breathe out
Like tomorrow is today
Breathe in life and breathe out
It's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
An breathe in life
Breathe in life and breathe out
Ooh, ooh, no, yeah, yeah yeah
Breathe in life and breathe out
And it's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
An breathe in life
Ooh, ohh, no, oh, ooh ohh
And breathe in life
Ooh, oh
And breathe in life.


this is your song....there's just the music missing. well, tonight you're missing.

i wish you were here, as always.


where are you, darling?

mai més.

mai més...

no pensis
no parlis
no miris
no ho somniis
no esperis
no, siusplau

sobretot, no em deixis sola.

no deixis que res t'esborri la brillantor dels ulls, siusplau. seré ací si em vols, agafa'm la mà quan em necessitis, però no em deixis sola, sobretot, no em deixis sola.

the game is won, lucie silvas.

Am I talking too fast?
I got a lot to learn
I'll keep my eyes wide open
And I will wait my turn
I would jump right in
But now I'm not so sure
If I put 2 and 2 together
Will I still get 4?

And I know where I belong
But I'm still breaking through
Sometimes I get it wrong
But I'm keeping it true

[chorus]
If everything is how it should be, then everything will come
When it gets here I'll be ready
If it's just determination everything will come
And the games already won

They say you have one chance
But that I don't believe
Although my expectations
Can get the better of meI shouldn't be afraid
Of what I cant control
Cause whatever's round the corner
I will take it all

And I know where I belong
But I'm still breaking through
Sometimes I get it wrong
But I'm keeping it true

[chorus]
Believing in myself cant be wrong
I'm waiting for my time in the sun
[chorus]

you asked me for your song... well, it'll be the next one. that's me, that's mine.

esmorzar d'anys.

Amb la boca plena de sucre picava a la porta. després d'haver demanat permís cinquanta vegades potser, havia aconseguit que em deixessin entrar a la teva habitació. no podia obrir el llum, no podia fer gaire soroll, havia de ser una sorpresa. sabia que un cop t'haguessis llevat, res tornaria a ser com abans, la casa s'animaria i s'ompliria de color i sobretot, de molt de soroll. de la teva mà vaig rebre la primera estelada, vaig sentir mar i cel, i gossos.

Quan havia aconseguit entrar a l'habitació, m'acostava al teu llit, lentament. primer et buscava les mans, i la cara. després, localitzava les cames i la panxa. m'enfilava damunt del llit i no parava de fer-te pessigolles fins que et cansaves de fer-te l'adormit i t'hi tornaves.

Amb la boca tacada de cafè t'he dit que no era veritat, que sí que t'estimava de petita igual que t'estimo ara i m'has intentat abraçar igual que abraçes al teu fill. no sé si algú entendrà mai el que sentia llavors i el que sento ara.

Només espero que l' Iu pugui venir a despertar-me algun dia amb la boca plena de sucre.

tu tries

oblida'm
ignora'm
odia'm
rebutja'm

mira'm
parla'm
abraça'm
escolta'm

quina de les opcions tries? em sembla que jo ja m'he equivocat prou, i no sé com arreglar les coses. necessito ajuda. quan decidiràs parlar?

necessito perdre'm en el mar...dels teus ulls.

em trenco

Em trenco, em trenco per dintre.
em trenco quan em faig mal, quan em fan mal.
em tranco quan no em deixen parlar, quan em callen.
em trenco quan no em respecto, quan no em faig respectar
em trenco quan no callo, quan no em faig callar
em trenco quan no parlen, quan no els faig parlar
em trenco quan no em parlen, quan no em fan parlar
em trenco quan no em miren, quan no els vull mirar
em trenco quan no m'obliguen a mirar-los, quan no volen que els miri.
em trenco quan no em trenquen, quan no em trenques
em trenco, em trenco per dintre.

suposo que això seria el que en diuen "desgarrar-se las entrañas". em fa por dir-ne així, però avui m'han trencat, i no he pogut guanyar-los amb la meva arma de paraules. potser els silencis poden ajudar-me una mica a partir d'ara, no ho sé, serà qüestió d'intentar-ho.