elles
juntes
separades
elles
dolçes
amargues
àcides
molt salades
feliçes
riuen
i ploren
i plorem
les estimo
i m'estimen
m'enfado
i no m'entenen
i desperten
em desperten
i ja tinc els ulls oberts
i s'adonen
que feia temps
que les advertia
i m'agrada
saber que m'escolten
i que s'equivoquen
i que m'ignoren
però tornen
sempre tornen
a casa
ací, aprop
com sempre
els recolliré els bocins de cor
no els faré mal
perquè les estimo.
les meves princeses
ça c'est pour toi, ma fleur!
una per a tu, puçeta!
dilluns, de novembre 28, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
nose ke dir. mas fet emocionar..kuan akets dies semblava tenir el cor de pedra. Tot s'arreglarà, aviat. Tot com abans, tot bé.
HO Sento. ho sento, ho sento,HO Sento. ho sento, ho sento, HO Sento. ho sento, ho sento.
Molts patunets de cirera!!!
que fifis!!!
potser les coses n surten mai com esperem
Publica un comentari a l'entrada