dimarts, de novembre 01, 2005
son
delires
et mareges
se't tanquen els ulls
el teu voltant fa pampallugues
tot es fa fosc
i caus
de cop
les cames se't posen rígides
i se t'adormen els braços
el teu respirar canvia
més ràpid primer
i per últim molt lent
i el cor s'acompassa
el món relenteix
els sons es magnifiquen
i després,
desapareixen
fins demà a l'alba no sabràs què ha passat.
de fet, és la primera vegada que t'adorms, petit Iu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
els pares potser ho voldrien llegir, no? jo , no puc explicar el que he sentit.
Publica un comentari a l'entrada