aquesta setmana no és normal. no ho és, de fet, des de dijous passat. farem un resum.
una setmana d'aprendre, per exemple, que es pot fer el que es vulgui però s'ha de vigilar.
un setmana d'aprendre que la confiança es perd fàcilment i que fa mal quan no es guanya
una setmana d'aprendre que els gossos mengen patates a la cuina en plats de porcellana
una setmana d'aprendre que es pot viure sense parlar
una setmana de descobrir que el menjar ja no és el que era
una setmana d'alegrar-se d'una taca vermella
una setmana de llegir una alegria que passa
una setmana de deixar un jardí abandonat a la consulta del densista
una setmana de demanar una treva a crits
una setmana de no sentir-me egoísta i de ser-ho molt
una setmana de redescobrir que sóc gelosa
una setmana de deixar el dolor i endur-me els records
una setmana de llençar l'última bala
una setmana de fer-me mal
una setmana de descobrir que hi ha quelcom més dolç que el sucre
què m'espera la setmana que ve?
de moment, incertesa i un alicient que cada vegada s'assembla més a una creu...
estimo massa barcelona com per abandonar-la set dies....i potser no és tan sols ella, sinó tot el que hi deixo....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
carlota només és una setmana.
tia, una setmana de varietat!
jdoer! una setmana de pastissos!
una setmana en ke kedaras am akell ome!
una setmana ke dormiras am mi ¬¬ jaja
una setmana amb les amigues 24h
una setmana on veurem el barça jugant a casa des de l'extranger
una setmana de menjar en llocs basura
una setmana de descontrol
una setmana sense treball
una setmana de fer fotos intensives
una setmana sense examens
és una setmana, i punt.
jo també m'estimo bcn, més que a la meva vida, i em fotrà pair els problemes i els gelos sense poder agafar un bus i refugiar-me en els seus carrers, xk andalusia no és casa meva (x molt k hi tingui arrels) i allà no m'hi sento com a casa.
però és només una setmana.
=( so sad
=( too sad
Et mereixes una estirada d'orelles (fluixa). Un viatge d'estudis és un record per tota la vida. L'has de viure intensament. Digues que estimes massa Barcelona com per no deixar-la de tant en tant, i que el retorn sigui tan dolç com retornar al ventre de la mare. Barcelona, quan se li fa el salt de tant en tant, millora molt.
SBst.
Aprofita i disfruta, que n'hi ha que ens hem d'esperar fins després de la sele... puaj XD
Bé, una setmana de visites guiades, d'edificis, d'altres amics, una setaman... en fi. També son cuatre dies mal comptats.
I tota la resta que t'esperen per deixar-te passejar per aquí. Una treva ben sonada.
Molt bo, "el jardí avandonat". Em va impactar. Llástima que el deixessis o te'l deixessis.
Publica un comentari a l'entrada