és ell.

no conec la seva cara
no sé si té els ulls verds, blaus, o negres com la nit
però n'estic enamorada
no sé si té els cabells llisos o arrissats
però n'estic enamorada
té la cara trista?
té un somrís dibuixat?
no ho sé, però n'estic enamorada

només sé que m'escolta, que em fa riure, que m'entén o això em penso, que em dona aire quan el perdo, que m'ha salvat la vida dues nits seguides, i que l'estimo amb bogeria...
però no conec la seva cara, i n'estic enamorada


i ell sí, ell és ell i m'espera a barcelona, i una setmana sense buscar-lo en totes les cares, una setmana sabent que per molt que miri no hi serà em fa mal al cor.

i n'estic enamorada quan somric, quan somnio, quan ploro i quan el desitjo en silenci. l'estimo l'estimo l'estimo l'estimo i és ell.

i ara té dues cares, i cap de les dues no es mostra. per què em deixes sola aquesta nit?

et necessito.